Amanida de macarrons d’espelta amb pesto

Ingredients per a 3-4 racions: 250 g de macarrons d’espelta – cirerols (tomàquets cherry) – formatge feta – olives verdes – 1 llauna de bonítol –  un grapat d’avellanes – ruca – oli d’oliva verge extra – formatge parmesà – sal.

És una recepta caçada a la ràdio, concretament a la secció “Bona nit i tàper” que fa la xef Núria Arnau al programa Islàndia de Rac1, que seguim atentament perquè explica receptes molt bones i gens complicades de fer . Perquè descanseu una mica dels clàssics macarrons amb tomàquet i tonyina.

Poseu a coure els macarrons i en acabat deixeu-los refredar. Afegiu-hi els cirerols, formatge feta talladet a daus, les olives i el bonítol.

A part, preparem el pesto: en un pot, tritureu les avellanes amb la ruca, el parmesà, oli d’oliva verga extra i la sal fins que quedi la textura que us agradi.

Mescleu-ho tot, i ja teniu un gran tàper d’amanida completíssima.

 

 

 

 

Mesclum d’enciams amb formatge, nous, poma, figues i vinagreta de mel

Tàper de dilluns

Ingredients: Mesclum d’enciams – 1 poma golden – uns quants daus de formatge semicurat de vaca i ovella – 2 pastanagues – panses – nous – 4 o 5 figues dessecades .  Arròs, si voleu transformar l’amanida i fer-la més consistent.

Per a la vinagreta: 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de mostassa de dijon – 1/2 cullerada sopera de mel – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de postres de curri – un pessic de sal.

Una combinació més del milió d’amanides possibles. Només cal tallar a trossets la poma, el formatge i les figues, barrejar-ho amb arròs, si voleu, i llestos. Concretament n’hem fet servir la varietat bomba de Lo Nostre Arròs, del Delta de l’Ebre, descobert a la Fira Àpat (fira anual de productes alimentaris catalans de qualitat). Si entreu web de Lo Nostre Arròs, hi podeu trobar receptes amb arròs (arròs a banda, arròs negre, arròs melós amb llagostins, arròs de verdures, arròs amb llet…).

La vinagreta és un remake de la que faig per a l’amanida de llenties, carbassó i ametlles.

Apunt carmanyolaire: el tàper (recipient) el vaig trobar a la Fira Comarcal de Primavera de Campllong, és de silicona i un cop buit es plega i queda prim com una carpeta. Va molt bé!

Tabule macerat en llimona

Ingredients (per a 4 persones): 300 g de cus cus – 2 tomàquets de pera – 10 cirerols (tomàquets cherry) – una mica de cibulet (al gust) – 1 cogombre petit – 1 llimona espremuda – mig pebrot verd – mig pebrot vermell – un bon grapat de pinyons – unes quantes panses – julivert – unes quantes fulles de menta fresca – 15 olives negres – oli d’oliva verge extra – sal – aigua.

 

Aboqueu el suc d’una llimona espremuda (la recepta original és amb el suc de dues llimones) en un recipient amb el cuscús i barregeu-ho. Deixeu-ho reposar a la nevera.

Mentrestant, trossegeu totes les verdures, aproximadament a la mateixa mida, com més petites millor. Després barregeu-les i afegiu-hi les panses, unes 4-6 fulles de menta trinxada i torneu-ho a barrejar.

 

                      

 

Poseu un pot al foc amb 300 ml d’aigua. Quan estigui ben calenta (abans que bulli), afegiu-la al cuscús i deixeu-ho reposar tapat durant 5 minuts. Mentrestant, torreu els pinyons en una paella sense oli. Els aneu girant perquè agafin color torrat de les dues bandes i en menys de 5 minuts estaran a punt.

Destapeu i remeneu el cuscús. Si veieu que no ha quedat cuit al dente, afegiu-hi una mica més d’aigua.  En principi cal la mateixa quantitat d’aigua i cuscús perquè quedi cuit. Deixeu-lo refredar i després ja podeu unir tots els ingredients en un bol, amb un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre al gust. Barregeu-ho bé tot i deixeu-ho refredar a la nevera.

Aquest plat admet moltes combinacions, especialment per a la típica cuina d’aprofitament: ceba, enciam, altres fruites seques…

També queda boníssim afegint-hi uns esquitxos d’oli d’oliva a l’alfàbrega. Concretament, jo he utilitzat un oli d’oliva verge extra aromatitzat  l’alfàbrega de Vom FASS Barcelona, una joia de botiga per a gourmets i sibarites on t’assessoren molt bé en olis, vinagres, licors i altres especialitats).

Per acabar, dono especialment les gràcies a l’Eva, amiga, correcamins, mestra i bloguera, que s’ha deixat pispar la recepta 😉

 

Amanida de ruca, encenalls de parmesà i vinagreta de mel

Ingredients (per a dues racions): 100 gr de barreja de fulles de ruca, canonges i brots de bleda vermella – 10 cirerols (tomàquets cherry) – 50 gr d’encenalls de parmesà – uns quants pinyons – 1 culleradeta de mostassa – 1 culleradeta de mel – 1 culleradeta de vinagre de mòdena – oli – sal  –  pebre negre.

Aquesta amanida a base da ruca (rúcula, en castellà),  es fa en un moment i queda molt vistosa un cop a taula. Diuen que la ruca, que es recol·lectava ja des de l’època dels romans,  té propietats afrodisíaques. Podem fer l’amanida només amb ruca, o també barrejar-hi d’altres vegetals, com ara canonge, bleda vermella, o d’altres tipus (també cors d’enciam, brots d’espinacs, etc.). Al vostre gust.

Feu un llit de ruca (i els altres vegetals que vulgueu) en una safata, afegiu-hi els tomàquets tallats per la meitat i el formatge parmesà laminat o tallat en encenalls (podeu demanar que us ho facin a la botiga on el compreu).

Torreu els pinyons en una paella sense oli, i els dissemineu per damunt l’amanida. Finalment, prepareu una vinagreta a base de mel, mostassa i vinagre de mòdena (1 culleradeta de cada),  oli (uns 3 dits)  i un polsim de pebre.

Amanida amb cigrons, taronja i cranc

 

Foto: Jude Doyland (Flickr.com)

Ingredients (per a 2 racions): 250 grams de cigrons cuits – 1 tomàquet i mig – mitja ceba – mitja taronja  – un grapat generós de canonges – un parell de fulles d’enciam – 3 ó 4 palets de cranc – unes quantes olives negres – oli, vinagre i sal.

En amanides, les bones combinacions són infinites, però aquesta funciona molt bé. Barregeu els cigrons amb el tomàquet i el cranc tallat a daus, la ceba picada ben petita, els canonges, l’enciam a trossos o en juliana, la taronja a triangles o com vulgueu, i les olives.  A l’estiu, les taronges hauran de ser de suc, perquè de les de taula no n’hi ha (de temporada).

Amaniu-ho tot amb una vinagreta d’oli i vinagre de mòdena, i sal (però les olives i els cigrons ja solen portar-ne força i potser no cal). També podeu donar-li un toc de perfum amb herbes de Provença.

Aquell enciam que tenia a la nevera… Truc per a conservar-lo

Enciam recuperat. 3er dia d'immersió.

Quantes vegades hem abandonat a la nevera aquell esplèndid i cruixent enciam que haviem comprat fa una setmana…. o més??

Per a evitar que se’ns espatlli i allargar la vida dels enciams, un truc clàssic imprescindible és aquest:

Netegeu l’enciam quan encara estigui en bon estat (o el que quedi d’ell), i submergiu-lo dins un tupper o recipient amb aigua. Tapeu-lo i guardeu-lo, a la nevera o fora (es conservarà igual de bé).  Si després de dos o tres dies encara no l’heu consumit, torneu-li a canviar l’aigua. Almenys una setmana us aguantarà bé.

Si no us convenç el sistema, sapigueu que guardar l’enciam dins de bosses de plàstic a la nevera és el pitjor que es pot fer per a conservar-los.  Molt millor embolicat en un paper.

Amanida de bacallà amb taronja

Amanida de bacallà amb taronja

Ingredients: 3 patates petites per persona – 1 penca de bacallà salat (dóna per unes 3-4 persones) – 1 ceba fresca – olives negres o verdes – 1/2 taronja per persona – mig o un ou dur per persona – pebre vermell dolç – sal i oli del bo.

La meva versió preferida de l’amanida malagueña. El resultat és espectacular,  la textura del bacallà, amb la taronja i la patata barrejades és insuperable. Queda molt bé com a primer plat de dinar o de sopar. I és un tupper de luxe!

• Dessalem el bacallà en aigua freda unes 24 hores abans i canviem l’aigua cada 4 o 5 hores, aproximadament. Davant el dubte, tastem-lo per comprobar el grau de sal que queda, així ens assegurem que no està massa insípid ni encara excessivament salat. L’esmicolem com si el féssim esqueixat.
• Bullim les patates petites, netes i amb pell. Al mateix temps, en un altre pot hi bullim els ous. Un cop cuites les patates, les apartem i colem, deixant-les refredar. Els ous han de quedar cuits del tot.
• Tallem la ceba fresca, a trossos petits, i pelem la taronja a sang, per evitar la pell blanca. Després en fem rodanxes partides per la meitat. També podem fer primer les rodanxes sense pelar, i després amb el ganivet anar tallant les vores traient del tot la pell, inclosa la part blanca.
• Quan les patates i l’ou ja són a temperatura ambient, tallem els ingredients i els anem posant en un bol, per capes, com ens agradi més. Una manera pot ser aquesta: primer fem un llit de rodanxes de patates, hi posem  per sobre un pols de pebre vermell (ho farem damunt de cada capa  de patates). Raig d’oli. Una segona capa de mitges rodanxes de taronja, i una tercera de bacallà, i novament un raig d’oli. En funció de la mida de la safata o recipient on ho servim, farem més o menys capes d’aquestes.
• Al final, hi repartim pel damunt la ceba fresca tallada, les olives i els ous durs tallats petits (o a rodanxes). Ho acabem amb un nou raig d’oli bo pel damunt.
• És preferible no posar-hi sal que i cadascú a l’hora de menjar se’n posi al seu gust. El “grau de dessalat” del bacallà i les olives marcaran la pauta en aquest tema.
• Ho guardem un parell d’hores a la nevera perquè els sabors es “marinin” abans de servir.