Tag Archives: cebolla

La samfaina salvavides

La ceba i el pebrot, el primer que cal posar a coure.
La Samfaina, quin gran invent i com ens soluciona la vida als qui ens hem de preparar la carmanyola! Hem considerat elemental incloure-la com a recepta, perquè ens permet acompanyar una carn arrebossada, la botifarra, o complementar l’arròs blanc o la pasta bullida que ens ha sobrat o que hem cuinat en grans quantitats per a fer tàpers; o fins i tot per acompanyar bacallà, o qualsevol peix, o tota mena de verdures bullides o llegums. La samfaina queda bé amb quasi tot!

 

 

 

Ens hem guiat per la recepta del llibre de Josep Lladonosa, “El gran llibre de la cuina catalana” (Editorial Empúries, edició especial per a “El Punt”). Us indiquem els ingredients i les quantitats que es citen, però aquesta vegada he optat per excloure les esbargínies –perquè no en tenia en aquell moment-, i per reduir la quantitat d’oli, i n’he utilitzat només unes 6 cullerades– el receptari parla de 2 decilitres (o 200 ml, el que equivaldria aproximadament a una tassa plena).

Ingredients de la recepta original: 3 cebes – 1 pebrot vermell – 2 pebrots verds – 5 tomàquets madurs – 2 esbargínies – 4 alls grans – 2 decilitres d’oli verge d’oliva – sal.

Poseu l’oli en una cassola i afegiu-hi la ceba tallada a tires no gaire fines, i els pebrots tallats a tires una mica més amples, com si fóssin rectangles allargats. Deixeu-ho coure tot junt a foc baix (però no al mínim) fins que comenci a quedar cuit. En aquest punt, afegiu-hi els alls laminats finament amb un ganivet. Quan s’enrosseixin els alls, afegiu-hi el tomàquet cru, pelat i tallat a daus petits.

Deixeu que es vagi coent i aneu-ho remenant sovint; si ja no queda aigua del tomàquet i les verdures encara no són cuites, aboqueu-hi una llossada d’aigua (equival a un cullerot d’aigua), i deixeu que es vagi consumint. No convé mullar amb més aigua fins que tot estigui ben cuit. 10 minuts abans de retirar-ho del foc, afegiu-hi l’esbargínia, mig pelada (ja que la pela amargueja), tallada a trossos més o menys com el pebrot i fregida en oli a part, sense enfarinar.

Deixeu-ho coure tot junt els últims 10 minuts i tasteu-ho de sal.

Més coses sobre la samfaina:

  • També coneguda amb altres noms, segons la zona geogràfica: sanfaina, xamfaina, xanfaina, mullador, pebrereta o tomacat.

Altres entrades amb samfaina: Receptes amb samfaina, Conill a la catalana (amb samfaina)

Font: Josep Lladonosa i Giró. El gran llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, Barcelona. 1991.

8 comentaris

Filed under Receptes bàsiques

Pollastre a la cassola amb tomàquet, all i ceba

Foto: floresyplantas.net (flickr.com)

Ingredients: 1/2 pollastre tallat a octaus – 1 ceba – 2  alls – 2 tomàquets – 1 fulla de llorer – oli, sal i pebre.

Expliquem a continuació la recepta, tal i com ens l’han facilitada, i al final, us apuntem alguns consells a tenir en compte que ens han facilitat dos bons amics seguidors del bloc i cuiners :-).

En una cassola amb oli poseu-hi l’all (sense tallar, un parell o tres de grills sencers pelats) i la ceba a trossos. Afegiu-hi també el pollastre trossejat prèviament sal pebrat, pel voltant el tomaquet tallat a trossos, i una fulla de llorer.

Tapeu-lo i deixeu-lo coure al mínim durant una hora o més (el temps que faci falta).

Perquè no quedi tan bullit, pel meu gust és preferible sofregir primer el pollastre, i un cop daurat, procediu a coure’l tal i com hem explicat.

Una recepta tan fàcil que costa de creure!

Ah, i és de l’àvia de la Mª José :-).


♣ Alguns consells per a fer aquesta recepta
(a partir dels comentaris d’en Joan i de la Sònia, que he trobat encertadíssims):

-El trossos de pollastre han de ser petits, i cal treure-li la pell i el greix, com a mínim. I també els ossos, si voleu.
– Amb el pollastre tallat més menut, probablement no caldrà una hora de cocció, sinó menys temps.
– L’oli, millor que sigui verge extra, i en poca quantitat. Tot ha de fer xup xup, i per tant la temperatura no ha de ser alta.
– Millor si la ceba és tendra.
– El tomàquet (o més d’un) queda molt bé si és madur de penjar, i el talleu pel mig.
– Cal anar remenant sovint, amb cullera de fusta.
– Podeu tallar els alls per la meitat
– No cal afegir-hi gaire sal, ja que la ceba i els alls ja en porten.

Altres receptes amb pollastre:

Pollastre amb pinya (o pollastre xinès)

Tall rodó de pollastre amb salsa de pastanagues

Pollastre amb poma, prunes i pinyons

Arròs 8 de març (amb conill o pollastre i verdures)

Pollastre al curri

6 comentaris

Filed under Receptes bàsiques

Tall rodó de pollastre amb salsa de pastanagues

Foto: cuinaparellada (Flickr)


Ingredients: 1 tall rodó preparat – 2-3 pastanagues -1 ceba – 1 tomàquet -1/2 branca de canyella – 1 rajolí d’anís – oli

Recepta de la Carmen, una de les meves mestres de cuina elemental.

En una cassola poseu a daurar en un dit d’oli el tall rodó de pollastre, sense deslligar. Un cop daurat, hi afegiu la canyella i el raig d’anís, i ho deixeu un minut perquè s’evapori l’alcohol. Ara ja hi podeu incorporar un tomàquet tallat en dues parts, una ceba sencera amb un tall al mig, i la pastanaga tallada a rodanxes no gaire fines.  Un truc perquè no es cremi el tall, és col·locar-hi a sota les rodanxes de pastanaga, com si fos un alfombra.

Deixeu coure el tall a foc suau, amb la cassola tapada, i aneu-lo movent de tant en tant. Un cop cuit, ja podeu separar la salsa i passar-la pel túrmix. Després talleu la carn a rodanxes primes i serviu-la amb la salsa al damunt.

Si voleu saber-ne una mica més sobre el tall rodó, visiteu “Coses sobre el tall rodó“.

 

Altres receptes amb pollastre:

Pollastre amb pinya (o pollastre xinès)

Pollastre a la cassola amb tomàquet, all i ceba

Pollastre amb poma, prunes i pinyons

Arròs 8 de març (amb conill o pollastre i verdures)

Pollastre al curri

1 comentari

Filed under Receptes bàsiques

Calamars amb ceba

Ho té tot: recepta fàcil, ràpida i bona!

Ingredients: 1 kg de calamars tallats a rodanxes – 3 cebes ben maques de Figueres – vi blanc – un raig d’oli – un polsim de sal.

Netegeu bé els calamars i talleu-los a rodanxes (també us ho poden fer a la peixateria). Prepareu un sofregit de ceba a foc molt baix perquè es caramelitzi sense arribar a cremar-se. Un cop fet, afegiu-hi els calamars, un got d’aigua calenta i un altre de vi blanc fins que els calamars quedin coberts pel líquid.

Afegiu-hi un polsim de sal, i deixeu-ho bullir tot durant 20 minuts perquè els calamars quedin tovets. Estaran boníssims si us els mengeu calentets, acompanyats simplement amb  arròs blanc.

Bon profit!

1 comentari

Filed under Receptes bàsiques

Crema de pastanaga amb poma

Foto: Glòria Madurell

Ingredients (per a 4 persones): 1 ceba picada – 4 pomes “Golden” -1 manat de pastanagues (8-10 peces) – 1 litre de brou de verdures (es pot fer amb pastilles de brou de la marca que preferiu).

Talleu la ceba a trossets i sofregiu-la amb oli d’oliva fins que s’enrosseixi. Aleshores afegiu-hi les pastanagues i les pomes, tallades també a trossets, deixeu-ho coure un parell de minuts, mentre li doneu unes quantes voltes. Un cop passat el temps, incorporeu-hi el brou de les verdures, i deixeu-ho coure uns cinc minuts en una olla a pressió, o bé 10 minuts en olla exprés.

Transcorregut el temps necessari, destapeu l’olla i tritureu-ho tot al túrmix. Hi podeu afegir un formatget (tipus Caserio, Kiri, etc.), mirant que us en quedi més a l’olla que no pas als dits 😉

Com a decoració, i també perquè li dóna molt bon gust, us suggerim que hi afegiu un polsim de comí.

Tant la recepta com la foto són de la Glò (gràcies, uapa!), que a més de la cuina li encanta la fotografia. Per veure més fotos seves aneu al bloc Amb ulls de fotògraf.

Deixa un comentari

Filed under Receptes bàsiques

Amanida amb cigrons, taronja i cranc

 

Foto: Jude Doyland (Flickr.com)

Ingredients (per a 2 racions): 250 grams de cigrons cuits – 1 tomàquet i mig – mitja ceba – mitja taronja  – un grapat generós de canonges – un parell de fulles d’enciam – 3 ó 4 palets de cranc – unes quantes olives negres – oli, vinagre i sal.

En amanides, les bones combinacions són infinites, però aquesta funciona molt bé. Barregeu els cigrons amb el tomàquet i el cranc tallat a daus, la ceba picada ben petita, els canonges, l’enciam a trossos o en juliana, la taronja a triangles o com vulgueu, i les olives.  A l’estiu, les taronges hauran de ser de suc, perquè de les de taula no n’hi ha (de temporada).

Amaniu-ho tot amb una vinagreta d’oli i vinagre de mòdena, i sal (però les olives i els cigrons ja solen portar-ne força i potser no cal). També podeu donar-li un toc de perfum amb herbes de Provença.

Deixa un comentari

Filed under Receptes bàsiques

Conill a la catalana (amb samfaina)

5 minuts i llestos!

 Ingredients: 1 conill, 5 tomàquets vermells, 1 o 2 cebes, 1 pebrot verd, una copeta de conyac, una mica de llaurer, sal, oli i/o llard.

Versió fidel de la recepta que recull el més clàssic dels clàssics llibres de receptes: “Sabores” (la majoria d’àvies el ténen). La diferència és que allà s’explica en tres línies, i ara l’explicarem una mica més detalladament (assumim que en general tots plegats som més ignorants en temes culinaris del què ho eren les nostres àvies i mares).

Demaneu a la carnisseria un conill i que el us tallin a trossos petits, per fer a la cassola. En una cassola prou gran, poseu dues cullerades de llard (o si ho preferiu, un raig generós d’oli d’oliva), i quan sigui calent afegiu-hi el conill prèviament salat.  A foc mitjà, deixeu que es vagin daurant els trossos, tot girant-los de tant en tant. Al cap d’uns 10 minuts, afegiu el conyac (una copeta), doneu unes voltes més i en pocs minuts aparteu el conill.

A la mateixa cassola, amb l’oli sobrant (se li pot afegir un raig més, si no n’ha quedat), comenceu a sofregir la ceba tallada a tires fines. Abans que agafi color daurat, afegiu-hi el pebrot tallat a quadrets o tires petites. Quan  les verdures estiguin cuites i daurades, hi aboquem el tomàquet (prèviament pelats i ratllats), hi afegim un polsim de sal, una mica de sucre (una culleradeta de cafè), i una o dues fulles de llaurer. Tot seguit tornem a posar-hi el conill, el repartim bé per la cassola, la mig tapem, i deixem que faci xup-xup uns 15 o 20 minuts a foc baix, remenant de tant en tant.

Quan ens sembli que el tomàquet és cuit i que a partir d’aquí el sofregit ja començarà a quedar massa concentrat (moment una mica subjectiu), apaguem el foc, deixem refredar i ja podem repartir-lo en plats, o en tuppers (dóna per 4 tuppers, amb 4 trossos per a cadascun). Si decidim congelar, és recomanable fer-ho al dia següent, passades unes hores la carn agafa més gust.

3 comentaris

Filed under Receptes bàsiques