Amanida russa amb maonesa casolana

“Ensaladilla rusa” d’Esquetodos amb llicència CC BY-NC 2.0

(Ingredients per a 4 persones)

Per a l’amanida:

• 4 patates
• 3-4 pastanagues
• Mongeta tendra o pèsols que tinguem del dia abans
• Tonyina de llauna
• Olives negres
• Pebrot escalivat
• 2 ous bullits
• Optatiu: germinats d’alfals, anxoves o olives verdes farcides d’anxova, espàrrecs blancs en conserva…

Per a la maonesa:

• 1 ou
• Oli de girasol i l’oli de la tonyina
• Un rajolí de vinagre
• Una mica de sal
• Una mica de pebre
• Si es vol: una culleradeta de mostassa, una mica d’anet fresc picat.

Aquesta és una recepta que faig quan tinc uns quants pèsols o mongeta tendra sobrants d’un àpat anterior, per donar-los una nova vida, seguint la recepta de la Maria Nicolau, cuinera del restaurant El Ferrer de Tall (@MAlbercocs a les xarxes).

Som-hi!

Bullim durant uns 20 minuts les patates senceres amb pell perquè no s’inflin d’aigua i perdin gust. Fem el mateix amb les pastanagues netes i pelades durant el temps que necessitin, segons si les hem tallades a daus o deixades senceres.

Deixem refredar les verdures, les tallem a daus i les barregem amb els pèsols o la mongeta tendra i la resta d’ingredients.

Per fer la maonesa, en un pot alt posem els ingredients i els triturem amb el túrmix. Jo començo mantenint la batedora a velocitat mitjana però sense moure-la, ben quieta al fons del pot durant els primers 7-8 segons i un cop veig que l’oli i l’ou emulsionen ja la faig anar amunt i avall amb moviments regulars uns segons més fins que s’acaba de lligar la maonesa.

Gaspatxo de mongetes vermelles

Ingredients (per a 2 persones): 1/4 de kg de tomàquets madurs – 220 g de mongetes vermelles cuites (equivalents a un pot petit) –  1/4 de ceba tendra – 1/4 de pebrot vermell petit – 1/4 d’all – 1/2 got d’aigua freda – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de coriandre en pols – Un polsim de sal – Un polsim de pebre – Uns quants brots d’alfals germinat.

Renteu, peleu i trossegeu els tomàquets, el pebrot, la ceba i una part de l’all. Incorporeu els ingredients en un pot i tritureu-los amb la batedora (el pot ha de ser prou gran perquè després hi haureu d’afegir la resta d’ingredients).

Renteu les mongetes vermelles cuites sota l’aigua de l’aixeta i escorreu-les. Afegiu-les al pot de batre. Incorporeu-hi també la meitat de l’aigua (o sigui, 1/4 de got), l’oli d’oliva verge extra, el vinagre de poma, el coriandre en pols, i un pessic de sal i de pebre. Torneu a triturar.

 

 

 

 

 

 

Tasteu el batut i decidiu si hi acabeu d’afegir més all i sal. Si trobeu que queda massa dens, afegiu-hi una mica més d’aigua freda (el quart de got que queda o més).

Per a ajudar a digerir millor els llegums, serviu el gaspatxo amb uns brots de germinats de llavors d’alfals. En aquesta publicació d’Ets el que menges trobareu més informació sobre les propietats d’aquests germinats.

Aquesta recepta és del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.

Receptes amb samfaina

Samfaina “en format” truita…

Ens emociona tenir uns lectors tan fantàstics, que ens donen idees de variants de receptes o fins i tot de millores de les que publiquem. Aquí en teniu algunes relacionades amb la samfaina.

Pollastre o gall d’indi amb samfaina

Ha de quedar boníssim! Fem una samfaina amb tomàquet, ceba i pebrots (aquí en teniu una recepta, La samfaina salvavides). Quan la tingueu pràcticament feta, hi afegiu pollastre (o gall d’indi) a trossos petits (així no cal prendre gavinet i es cou més ràpid). Deixeu que es faci amb el foc baixet perquè no quedi tan ressec, i més aviat poquet. Quan ja el teniu al punt desitjat, afegiu-hi un parell de cullerades de mostassa de granet -del tipus antiga- i remeneu-ho bé perque quedi ben impregnat tot. Amb el gust que li dóna la mostassa, podeu prescindir de la sal, i així també anirà bé pels qui vulguin fer una dieta baixa en sodi.

Truita de samfaina

Si us queda a la nevera una resta de samfaina i la voleu aprofitar, una bona idea és fer-ne una truita, però afegint-hi també uns dauets de patates fregides. Fregiu la quantitat de patata que vulgueu amb oli verge en una paella, i un cop feta, barregeu-la bé amb la samfaina que us queda, i els ous que vulgueu prèviament batuts (la quantitat d’ous dependrà de la de samfaina+patata). Poseu-ho tot junt en una paella calenta amb oli, i en un no-res teniu feta la truita.

Lasanya de samfaina i carn

Una altra idea que ens apunta la Marga Pradas i que recull en el seu blog, L’hora del tupper. La teniu en aquest enllaç.

Aquestes són només algunes variants de receptes amb samfaina i segur que en sortiran més! Moltes gràcies a tots els qui ens les heu fet arribar i pels vostres comentaris de superqualitat en aquest blog.

Rosquilles de la Sofia (de xocolata)

Rosquilles de xocolata o “rosquilles Cruella de Vil”, recepta de la Sofía (10 anys)

Ingredients (per a 20 galetes, aproximadament): 300 g de farina – 150 g de sucre – 150 g de mantega – 1 ou + 1 clara d’ou – 250 g de cacau en pols – 1/2 sobre de llevat.

Estris de cuina: un bol gran, un corró, ganivet, paper de parafina, safata per a coure al forn.

Una recepta de la Sofia, de 10 anys, petita gran cuinera ja des dels 5. Són les rosquilles o galetes que ella anomena “Cruella de Vil”, pels dos colors, el blanc i el negre de la xocolata. Les de la foto les ha fet ella i han quedat fantàsticament bé, com no podia ser d’altra manera.

En un bol gran, poseu-hi la farina i formeu un volcà amb un forat central gros. En el forat poseu-hi la resta d’ingredients excepte el cacau. Amb les mans, barregeu-ho tot fins que quedi una textura homogènia.

Ara dividiu la massa en dues parts: l’una la traieu del bol, i l’altra la deixeu dins.

A la massa que teniu al bol, afegiu-hi tot el cacau fins que quedi marró, i empolsimeu-la amb una mica de farina. Traieu-la del bol, i aplaneu-la amb el corró.

A part, amasseu la resta de massa blanca que havíeu separat abans fins que quedi fina i aplaneu-la. Poseu aquesta massa damunt la que té el cacau, i enrotlleu-les totes dues com si fóssin un xurro. Amb un ganivet, talleu-la a trossos com si es tractés d’una llonganissa.
Enceneu el forn a una temperatura alta durant 5-8 minuts. En acabat, poseu les rosquilles a la safata, damunt el paper de parafina. Enforneu-les durant 15 minuts, mentre  les aneu vigilant. Un cop fetes, traieu-les del forn i deixeu-les refredar. I ja teniu les postres, el berenar, l’esmorzar o el què vulgueu!

Sopa freda de cireres, tomàquets i alvocat

Cireres (foto: Amadeu Sanz, Flickr)

Ingredients per a 2 persones: 1/2 Kg de cireres – 4 tomàquets – madurs – 1 alvocat madur – 2 ous durs – 1 poma – oli d’oliva – sal i pebre – suc de llimona.

Una recepta dels amics d’Horta de Capolat-agricultura ecològica. Ara que tenim cireres a dojo, és el moment d’atrevir-se amb aquesta recepta! Una servidora encara no l’ha provat de fer, però té tota la pinta que serà tot un descobriment per a gaudir d’una carmanyola diferent i refrescant a l’estiu.

Traieu el pinyol de les cireres, i talleu-les per la meitat. Peleu els tomàquets, traieu-los les llavors i talleu-los a trossets. Feu el mateix amb l’alvocat i la poma, i trossegeu també els ous.
Poseu-ho tot en un recipient per a batre, i afegiu-hi sal, pebre, oli, suc de llimona i gel. Tritureu-ho tot. Deixeu-ho uns minuts a la nevera i llestos!

I ara, per tots aquells que vau veure -possiblement tot sopant, com jo- el documental “Què mengem?“, del programa Sense ficció, emès per TV3, és el moment de recomanar L’Horta de Capolat, que m’han facilitat aquesta recepta. A l’Enric, la Dolors i en Raül, que en són el cos i l’ànima, a part de cultivar les seves 4 hectàrees de terra bergadana, se’ls ha d’agrair que també es dediquin a potenciar i expandir els varietats locals, i a recuperar-ne algunes que la indústria alimentària ha deixat de banda perquè no els resultava rendible. Entre aquestes varietats hi ha diverses patates de muntanya, com el bufet blanc, i també el pèsol negre, la mongeta tendra groga de La Pobla de Lillet i la ceba llarga dolça de Berga. A Barcelona i rodalies, reparteixen aquests productes (quan n’és la temporada) i les cistelles ecològiques cada dijous.

La samfaina salvavides

La ceba i el pebrot, el primer que cal posar a coure.
La Samfaina, quin gran invent i com ens soluciona la vida als qui ens hem de preparar la carmanyola! Hem considerat elemental incloure-la com a recepta, perquè ens permet acompanyar una carn arrebossada, la botifarra, o complementar l’arròs blanc o la pasta bullida que ens ha sobrat o que hem cuinat en grans quantitats per a fer tàpers; o fins i tot per acompanyar bacallà, o qualsevol peix, o tota mena de verdures bullides o llegums. La samfaina queda bé amb quasi tot!

 

 

 

Ens hem guiat per la recepta del llibre de Josep Lladonosa, “El gran llibre de la cuina catalana” (Editorial Empúries, edició especial per a “El Punt”). Us indiquem els ingredients i les quantitats que es citen, però aquesta vegada he optat per excloure les esbargínies –perquè no en tenia en aquell moment-, i per reduir la quantitat d’oli, i n’he utilitzat només unes 6 cullerades– el receptari parla de 2 decilitres (o 200 ml, el que equivaldria aproximadament a una tassa plena).

Ingredients de la recepta original: 3 cebes – 1 pebrot vermell – 2 pebrots verds – 5 tomàquets madurs – 2 esbargínies – 4 alls grans – 2 decilitres d’oli verge d’oliva – sal.

Poseu l’oli en una cassola i afegiu-hi la ceba tallada a tires no gaire fines, i els pebrots tallats a tires una mica més amples, com si fóssin rectangles allargats. Deixeu-ho coure tot junt a foc baix (però no al mínim) fins que comenci a quedar cuit. En aquest punt, afegiu-hi els alls laminats finament amb un ganivet. Quan s’enrosseixin els alls, afegiu-hi el tomàquet cru, pelat i tallat a daus petits.

Deixeu que es vagi coent i aneu-ho remenant sovint; si ja no queda aigua del tomàquet i les verdures encara no són cuites, aboqueu-hi una llossada d’aigua (equival a un cullerot d’aigua), i deixeu que es vagi consumint. No convé mullar amb més aigua fins que tot estigui ben cuit. 10 minuts abans de retirar-ho del foc, afegiu-hi l’esbargínia, mig pelada (ja que la pela amargueja), tallada a trossos més o menys com el pebrot i fregida en oli a part, sense enfarinar.

Deixeu-ho coure tot junt els últims 10 minuts i tasteu-ho de sal.

Més coses sobre la samfaina:

• També coneguda amb altres noms, segons la zona geogràfica: sanfaina, xamfaina, xanfaina, mullador, pebrereta o tomacat.

• Origen de la samfaina

• També us recomanem el següent enllaç: “Pebrot: com aconseguir-ne els millors exemplars “

Altres entrades amb samfaina: Receptes amb samfaina, Conill a la catalana (amb samfaina)

Font: Josep Lladonosa i Giró. El gran llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, Barcelona. 1991.

Tabule de quinoa

Un àpat que contingui quinoa com a ingredient principal, és un plat únic i nutritiu.

Ingredients: 80 gr quinoa – 1 tomàquet gran – 1 ceba tendra – 1 cogombre – 1/2 llimona – oli d’oliva – sal – pebre – 4-6 fulles de menta fresca – 1 manat gran de julivert.

Aquesta és una recepta que ens ha suggerit una amiga de Nútrim, que organitza aquest taller de cuina de tàper el proper 15 de maig, a Barcelona. De fet, la quinoa, com expliquem al final, és un aliment que té unes propietats molt interessants, i un plat amb aquest ingredient com a base pot servir perfectament com a plat únic per a un dinar de carmanyola.

Preparació:  Renteu la quinoa, i coeu-lo en un pot amb el doble de la quantitat de quinoa en aigua i durant 15 minuts a foc lent. No hi afegiu sal durant la cocció. Cal tenir en compte que aproximadament triplica el seu volum un cop cuita.

Separeu les tiges del manat de julivert i piqueu les fulles finament. Piquet també les fulles de menta.
Peleu el cogombre, i talleu-lo a daus. Talleu la ceba tendra i el tomàquet a daus de la mateixa mida que els de cogombre. Poseu el julivert, la menta, la ceba, el cogombre i el tomàquet en un bol gran. Afegiu-hi la quinoa cuita i salpebreu al gust.

Espremeu el suc de mitja llimona sobre un recipient. Afegiu-hi un bon raig d’oli d’oliva. Bateu bé tots els ingredients fins que quedin ben integrats.

Aboqueu la salsa sobre el bol i barregeu bé perquè tots els ingredients quedin ben impregnats del suc. Deixeu reposar com a mínim durant 15 minuts abans de servir.

Altres usos i aplicacions:

És un gra de cocció ràpida i té un sabor suau i agradable, similar al mill.  Podrem prendre quinoa reial barrejada amb llet, beguda de cereals, iogurt, etc. Se sol trobar en gra, farina o preparada com a musli amb fruita seca, altres cereals, fruites, xocolata, etc. Fins i tot en coques d’arròs.

És un gra lleuger i molt versàtil, que es pot fer servir de moltes maneres a la cuina. Es pot utilitzar en farcits, púdings, pastissos, amanides, sopes, pizzes, croquetes, truites, etc.

Propietats de la quinoa:

La quinoa es pot considerar un “pseudocereal”, un gra semblant a d’altres cereals, però en realitat pertany a la família dels espinacs i la remolatxa. Procedeix de l’altiplà bolivià, on es cultiva entre 3.000 i 4.000 metres d’alçada. Les civilitzacions precolombines el veneraven com a gra sagrat, i en Quetxua quinoa vol dir “cereal mare”.

La quinoa és un aliment de gran interès nutricional pel seu extraordinari contingut en proteïna d’alt valor biològic, ja que proporciona tots els aminoàcids essencials.

Mentre que en la majoria dels cereals, el contingut en germen no sobrepassa l’1% del seu pes, la quinoa en conté un 30%, d’aquí que sigui tant rica en proteïnes.

La quinoa reial no conté gluten, per tant és molt recomanable per a persones amb celiaquia.

Font: Nútrim

Pollastre a la cassola amb tomàquet, all i ceba

Foto: floresyplantas.net (flickr.com)

Ingredients: 1/2 pollastre tallat a octaus – 1 ceba – 2  alls – 2 tomàquets – 1 fulla de llorer – oli, sal i pebre.

Expliquem a continuació la recepta, tal i com ens l’han facilitada, i al final, us apuntem alguns consells a tenir en compte que ens han facilitat dos bons amics seguidors del bloc i cuiners :-).

En una cassola amb oli poseu-hi l’all (sense tallar, un parell o tres de grills sencers pelats) i la ceba a trossos. Afegiu-hi també el pollastre trossejat prèviament sal pebrat, pel voltant el tomaquet tallat a trossos, i una fulla de llorer.

Tapeu-lo i deixeu-lo coure al mínim durant una hora o més (el temps que faci falta).

Perquè no quedi tan bullit, pel meu gust és preferible sofregir primer el pollastre, i un cop daurat, procediu a coure’l tal i com hem explicat.

Una recepta tan fàcil que costa de creure!

Ah, i és de l’àvia de la Mª José :-).

♣ Alguns consells per a fer aquesta recepta (a partir dels comentaris d’en Joan i de la Sònia, que he trobat encertadíssims):

-El trossos de pollastre han de ser petits, i cal treure-li la pell i el greix, com a mínim. I també els ossos, si voleu.
– Amb el pollastre tallat més menut, probablement no caldrà una hora de cocció, sinó menys temps.
– L’oli, millor que sigui verge extra, i en poca quantitat. Tot ha de fer xup xup, i per tant la temperatura no ha de ser alta.
– Millor si la ceba és tendra.
– El tomàquet (o més d’un) queda molt bé si és madur de penjar, i el talleu pel mig.
– Cal anar remenant sovint, amb cullera de fusta.
– Podeu tallar els alls per la meitat
– No cal afegir-hi gaire sal, ja que la ceba i els alls ja en porten.

Altres receptes amb pollastre:

Pollastre amb pinya (o pollastre xinès)

Tall rodó de pollastre amb salsa de pastanagues

Pollastre amb poma, prunes i pinyons

Arròs 8 de març (amb conill o pollastre i verdures)

Pollastre al curri

Quiche de carabassa dolça i formatge

Quiche de carabassa i formatge de teta gallega. Queda espectacularment bona!

Ingredients:  1/2 kg de carabassa dolça – 200 g de formatge de tetilla gallega fumada – 3 ous – 150 ml de crema de llet – 1 polsim de pebre negre – 1 polsim de sal – pasta brisa.

Aquesta és una molt bona recepta i molt fàcil de fer. Podriem dir que és per a fer una “carmanyola d’autor”. És una adaptació de la recepta original d’en Manel Garcia, bomber de Barcelona (moltes gràcies, Manel!). Dic adaptació perquè qui vulgui la pot fer amb 6 ous, 250 gr. de “tetilla”gallega, i 200 ml de crema de llet.  Si ho feu així, necessitareu més quantitat de pasta brisa i un motlle més gran que l’estàndard que he utilitzat jo, de 27 cm de diàmetre.

Quan la tasteu  veureu que queda espectacular, i és un plat consistent i suau a la vegada. Acompanyat d’una bona amanida tindreu un tupper envejable! 😉

Talleu la carabassa a tires, traieu-li les llavors i poseu-la a coure al forn (si ho preferiu, acabareu abans bullint-la en una olla al foc amb aigua; quan estigui tova ja la podeu treure del foc i colar-la bé). Una vegada cuita, poseu-la en un recipient per a batre amb els ous, el formatge a daus, la crema de llet, la sal i el pebre.

Mentrestant, poseu a coure durant una estona (pocs minuts, uns 5-7) la pasta brisa al forn, en un motllo per a fer “quiche”, prèviament untat amb mantega o margarina. Punxeu la pasta diverses vegades amb una forquilla. Per evitar que pugi mentre és al forn durant aquests primers minuts, podeu cobrir-la amb una làmina de paper de plata, i al damunt -si en teniu- uns grans de cafè o uns cigrons o mongetes seques.

Traieu-la pasta del forn, i empleneu-la amb la barreja d’ingredients batuts. Un cop fet això, ja podeu enfornar-ho a 180 graus C, durant uns 20 minuts. Abans de retirar la quiche del forn, punxeu-la amb una agulla, i si surt neta vol dir que ja és cuit.

I que aprofiti!

Carxofes al forn farcides d’ou i pernil del país

Carxofa del Prat de Llobregat

Ingredients (per a 2 persones): 4 carxofes – 100 g d’encenalls de pernil del país – 2 porros – 2 ous durs – farina de galeta – 1/2 got de vi blanc – Oli d’oliva verge extra – sal – 1 grill d’all.

Aquesta és una recepta dels meus bons amics de l’Horta de Capolat (Berguedà).

Netegeu les carxofes i escapceu-les. Bulliu-les uns 15 minuts, i després traieu amb cura les carxofes i deixeu-les escórrer bé. Quan ja siguin fredes, buideu amb delicadesa la carn de les carxofes amb l’ajut d’una cullereta, i reserveu-la.

Peleu els dos ous durs, i talleu-los a trossets petits. Talleu les cebes també a trossos petits i saltegeu-les amb una mica d’oli. Quan ja sigui rossa, afegiu-hi el vi, i deixeu coure-la fins que es redueixi. Afegiu-hi els ous durs tallats, la carn de la carxofa i el pernil, i remeneu. Apagueu el foc, i escalfeu el forn a 220 graus.

Col·loqueu les carxofes buides en una safata del forn, ompliu-les amb el farcit que hem preparat, ratlleu el grill d’all, barregeu-lo amb la farina de galeta, i tireu-ne una mica per damunt de cada carxofa. Poseu-les al forn grill durant uns 40 minuts i… bon profit!!

La recepta us sortirà encara millor si la feu amb verdures i ous ecològics, com les de L’Horta de Capolat 😉

Nota: si en el moment de fer la recepta no disposeu de vi blanc, podeu substituir-lo, i seguim el suggeriment que fa una fidel i estupenda seguidora del bloc 😉 per un rajolí de conyac, i també quedarà molt bé.

Si voleu saber més coses sobre com triar i conservar les millors carxofes, us recomanem aquest enllaç de Mercats de Barcelona.