Amanida russa amb maonesa casolana

“Ensaladilla rusa” d’Esquetodos amb llicència CC BY-NC 2.0

(Ingredients per a 4 persones)

Per a l’amanida:

• 4 patates
• 3-4 pastanagues
• Mongeta tendra o pèsols que tinguem del dia abans
• Tonyina de llauna
• Olives negres
• Pebrot escalivat
• 2 ous bullits
• Optatiu: germinats d’alfals, anxoves o olives verdes farcides d’anxova, espàrrecs blancs en conserva…

Per a la maonesa:

• 1 ou
• Oli de girasol i l’oli de la tonyina
• Un rajolí de vinagre
• Una mica de sal
• Una mica de pebre
• Si es vol: una culleradeta de mostassa, una mica d’anet fresc picat.

Aquesta és una recepta que faig quan tinc uns quants pèsols o mongeta tendra sobrants d’un àpat anterior, per donar-los una nova vida, seguint la recepta de la Maria Nicolau, cuinera del restaurant El Ferrer de Tall (@MAlbercocs a les xarxes).

Som-hi!

Bullim durant uns 20 minuts les patates senceres amb pell perquè no s’inflin d’aigua i perdin gust. Fem el mateix amb les pastanagues netes i pelades durant el temps que necessitin, segons si les hem tallades a daus o deixades senceres.

Deixem refredar les verdures, les tallem a daus i les barregem amb els pèsols o la mongeta tendra i la resta d’ingredients.

Per fer la maonesa, en un pot alt posem els ingredients i els triturem amb el túrmix. Jo començo mantenint la batedora a velocitat mitjana però sense moure-la, ben quieta al fons del pot durant els primers 7-8 segons i un cop veig que l’oli i l’ou emulsionen ja la faig anar amunt i avall amb moviments regulars uns segons més fins que s’acaba de lligar la maonesa.

Tabule macerat en llimona

Ingredients (per a 4 persones): 300 g de cus cus – 2 tomàquets de pera – 10 cirerols (tomàquets cherry) – una mica de cibulet (al gust) – 1 cogombre petit – 1 llimona espremuda – mig pebrot verd – mig pebrot vermell – un bon grapat de pinyons – unes quantes panses – julivert – unes quantes fulles de menta fresca – 15 olives negres – oli d’oliva verge extra – sal – aigua.

 

Aboqueu el suc d’una llimona espremuda (la recepta original és amb el suc de dues llimones) en un recipient amb el cuscús i barregeu-ho. Deixeu-ho reposar a la nevera.

Mentrestant, trossegeu totes les verdures, aproximadament a la mateixa mida, com més petites millor. Després barregeu-les i afegiu-hi les panses, unes 4-6 fulles de menta trinxada i torneu-ho a barrejar.

 

                      

 

Poseu un pot al foc amb 300 ml d’aigua. Quan estigui ben calenta (abans que bulli), afegiu-la al cuscús i deixeu-ho reposar tapat durant 5 minuts. Mentrestant, torreu els pinyons en una paella sense oli. Els aneu girant perquè agafin color torrat de les dues bandes i en menys de 5 minuts estaran a punt.

Destapeu i remeneu el cuscús. Si veieu que no ha quedat cuit al dente, afegiu-hi una mica més d’aigua.  En principi cal la mateixa quantitat d’aigua i cuscús perquè quedi cuit. Deixeu-lo refredar i després ja podeu unir tots els ingredients en un bol, amb un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre al gust. Barregeu-ho bé tot i deixeu-ho refredar a la nevera.

Aquest plat admet moltes combinacions, especialment per a la típica cuina d’aprofitament: ceba, enciam, altres fruites seques…

També queda boníssim afegint-hi uns esquitxos d’oli d’oliva a l’alfàbrega. Concretament, jo he utilitzat un oli d’oliva verge extra aromatitzat  l’alfàbrega de Vom FASS Barcelona, una joia de botiga per a gourmets i sibarites on t’assessoren molt bé en olis, vinagres, licors i altres especialitats).

Per acabar, dono especialment les gràcies a l’Eva, amiga, correcamins, mestra i bloguera, que s’ha deixat pispar la recepta 😉

 

Amanida de llenties, carbassó i ametlles

 

Ingredients per a 2 persones: 1 pot petit de llenties cuites – 2 carbassons petits – 1 grapat d’ametlles pelades – 10 olives negres – 1 culleradeta de llavors torrades de sèsam negre i 1 cullerada de germinats d’alfals.

Per a la vinagreta: 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada de mostassa de Dijon – 1/2 cullerada de mel – 1 cullerada de curri (barreja d’espècies que ens ajuda a digerir les llenties) – Un pessic de sal marina.

Novament publiquem una recepta del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, del Poble-sec, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.  Les quantitats d’ingredients indicades són les que he fet servir a casa, quan he cuinat el plat, partint sempre de l’original.

Renteu i escorreu les llenties cuites. Renteu i ratlleu el carbassó, sense pelar. Talleu les ametlles a trossos irregulars de mida mitjana. Prepareu la vinagreta amb tots els ingredients. Si no disposeu de mostassa de Dijon, podeu emprar-ne de normal, però només poseu-ne mitja cullerada.

          

 
Barregeu les llenties, el carbassó, les ametlles i les olives. Afegiu-hi la vinagreta i torneu a mesclar fins que estigui ben barrejada. Tasteu i ajusteu al gust.

Per a decorar, podeu posar-hi pel damunt un grapat de germinats d’alfals i empolseu el plat amb una culleradeta de llavors torrades de sèsam negre.

Aquest plat és ric en proteïna completa pel llegum i pel fruit sec, i aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, així com vitamines antioxidants, del grup B, greixos saludables i fibra. La vitamina C triplica l’absorció del ferro, per tant, la combinació de carbassó, que conté vitamina C, amb llenties, riques en ferro, és perfecta.

Afegeixo aquesta recepta a l’entrada”Amanides amb ferro“.

Arròs amb sípia i porros

Foto: Flickr (Manel Zaera)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ingredients (per a 4 persones): 1 sípia neta – 350 g d’arròs – 3 porros – 4 o 5 alls – una mica de julivert – mig got de vi blanc – oli d’oliva verge extra – 1 dau de brou concentrat (de peix) o 3/4 de litre de brou de peix – sal i pebre al gust.

Netegeu la sípia i talleu-la a daus regulars. Reserveu-la.

Renteu, peleu i trossegeu els porros i poseu-los a sofregir en una paella amb oli d’oliva. Un cop cuits, reserveu-los.

En una cassola, fregiu els alls sencers, sense pelar-los i una mica aixafats. Un cop daurats, aparteu-los. En aquest oli amarat del gust de l’all sofregiu-hi la sípia trossejada. Deixeu que la sípia es vagi fent (uns 10 o 12 minuts), i l’acabeu de coure tapada uns minuts més fins que estigui toveta.

Després, afegiu-hi el julivert, els porros sofregits, el vi i, en el cas que no disposeu de brou de peix, el dau de brou de concentrat de peix dissolt en un dit d’aigua. Deixeu reduir el vi un parell de minuts i afegiu-hi l’arròs, que rossejarem un minutet més.

Ara ja només cal cobrir l’arròs amb aigua (o amb brou de peix, si en teniu) i un polsim de sal i deixar que es vagi coent fins al punt desitjat. I cruspir-nos-el, perquè no és un plat gaire aconsellable de congelar. A l’hora de trobar el punt de sal s’ha de tenir en compte que els brous i els concentrats de brou preparats ja en porten, per tant és millor que deixeu la sal per al final.

Bon profit!

Cuina per a “runners”

Foto: Flickr (Danielle Scott)

 

O dit d’altra manera, receptes per a corredors. Ara que sortir a córrer s’ha convertit en una afició força generalitzada m’he fixat en si aquesta nova circumstància ha generat receptes per a corredors a la xarxa. En aquest blog, de receptes de cuina quotidiana de “gent corrent” (i  que corre), és un tema que hi té el seu lloc. A més, sembla que bona part de la cuina per a runners és altament tupperable.

I efectivament, hi ha unes quantes pàgines que en els últims anys han centrat la seva atenció en aquest segment creixent de gent que correm. Així, doncs, en aquesta entrada hi recullo una tria d’enllaços que poden ser interessants per als corredors, runners i  atletes, digueu-n’hi com vulgueu.

 

De bona pasta

O el combustible principal dels atletes: hidrats de carboni (que dit així no desperta gaire la gana).

Bon blog d’un tastaolletes de morro fi. Hi trobareu autèntiques receptes italianes amb l’ingredient estrella: http://www.lapastaperalscatalans.cat/

Centenars de receptes de pasta fresca de tots els blogs enxarxats a Lestevesreceptes.cat. Entre tantes, segur que hi trobareu la recepta de la vostra vida: http://www.lestevesreceptes.cat/c/pasta-fresca.html

Número 160 de la revista Cuina amb la pasta com a protagonista (maig de 2014):
http://www.cuina.cat/ca/notices/2014/04/pasta-feu-ne-a-casa-amb-les-millors-receptes-3023.php

 

“Metàl·liques”

Heu començat a córrer no fa gaire i no heu canviat gens ni mica l’alimentació? Potser us falta ferro! Unes quantes idees per a recuperar-lo per la via de la teca:
http://www.lestevesreceptes.cat/c/riques-en-ferro.html

Amanides amb ferro, autocita 😉
https://totaltupper.wordpress.com/2013/10/25/amanides-amb-ferro/

Receptes i menús per afavorir l’absorció del ferro:
http://www.menjasa.es/blog/menus-absorcio-ferro/

En paper

En voleu saber més? Uns quants llibres que parlen de cuina per a corredors i esportistes:

– Friedman, Steve; Jurek, Scott. Córrer, menjar, viure. Barcelona: Angle editorial, 2013. Aquí podeu fer un tast del llibre.

– Basulto, Julio; Cáceres, Juanjo. Comer y Correr. Desmontando los mitos de la alimentación de los runners. Barcelona: Penguin Random House, 2014. Format paper i ebook.

– González, Juana María; Farré Moya, Julia; Fernández Serrano, Anabel; Sauló, Anna; Hierro, Jessica. La dieta inteligente para runners. Barcelona: De Vecchi, 2013.
Tast del llibre, aquí. Contingut addicional d’accés gratuït: http://www.ladietainteligente.es/la-dieta-inteligente-para-runners/

Blogs de corredors i amants del bon menjar

Finalment, no puc estar-me de citar uns quants blogs de companys i companyes corredors Red Runners que també dediquen entrades a receptes, llocs on menjar bé o altres aspectes de la cuina i la gastronomia:

http://correrycomer.blogspot.de/
http://eatingbcn.com/
http://www.objetivocupcake.com/
http://www.platosbarcelona.com/
http://www.proyectocake.blogspot.com.es/
http://www.vivirbienesunplacer.com/

Altres fonts interessants:

Els articles de la Nuria Puig, nutricionista, que publica a la web dels Red Runners. Feu clic aquí per llegir les seves entrades sobre nutrició.

Podeu seguir l’apartat sobre alimentació de la revista Runner’s World.

 

 

 

 

 

 

 

Pollastre rostit amb vi ranci

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ingredients: contracuixes i cuixetes de pollastre – alls – un got de vi ranci – oli d’oliva verge – sal.

Un plat ben ràpid i fàcil de fer, perfecte per omplir carmanyoles. I encaixa amb tota mena d’acompanyaments: amanides, arròs, pebrots fregits, patates…

Talleu les contracuixes en dues parts i condimenteu tota la carn amb sal i pebre al vostre gust. Enrossiu el pollastre en una cassola amb un raig oli d’oliva calent. Quan la carn s’hagi daurat, afegiu-hi un parell o tres d’alls trinxats. Al cap d’un parell de minuts, un cop cuit l’all, ruixeu-ho tot amb un got de vi ranci, tapeu la cassola i deixeu-ho coure a foc baix fins que la salseta s’hagi reduït.

 

 

Filet de llom amb salsa de taronja i puré de patates

El filet de llom amb salsa de taronja, acompanyeu-lo amb puré de patates o amb arròs.

Ingredients (per a 3 racions generoses): 2 filets de llom (en total que les dues peces sumin 1 kg de carn, aproximadament) – 8 taronges de suc – 2 branquetes petites de romaní – oli d’oliva verge – sal.

Per al puré: 6 patates – mig vas de llet sencera – una mica de mantega – un pols de nou moscada – sal. 

La meva versió de la recepta boníssima de Pebrotsverds que em va permetre preparar uns quants tàpers de llom amb taronja per llepar-se els dits. Ni feta a mida per a nosaltres, els comensals tuperistes! Em permeto explicar-la aquí amb els petits canvis que hi he fet perquè quedi amb més salsa per sucar-hi pa. Jo la vaig acompanyar amb puré de patates, però amb arròs també hi lliga fantàsticament bé. És molt i molt fàcil de fer, i una vegada cuinada, podem congelar-la en tàpers (però només el llom amb la salsa, eh?).

Un cop salpebrats, daureu els filets de llom a foc viu en una cassola fonda amb oli d’oliva verge, fins que quedin daurats. Per dins, però, que es coguin poc.

Després, afegiu-hi el suc de 5 taronges, i els grills de les altres 3. No cal que els peleu, perquè després la salsa la colareu i la pell blanquinosa ja quedarà apartada. Incorporeu-hi el romaní. Tapeu-ho i deixeu que s’acabi de coure la carn amb el suc i la taronja. En 20 minuts veureu com els grills s’hauran desfet força i la salsa pren més consistència.

Apagueu el foc i separeu els filets en una safata. Ara, passeu la salsa pel colador xinès i ja podeu disposar-la damunt dels talls de llom, acompanyada de puré de patates.

Per fer el puré de patates:

Peleu 6 patates i poseu-les a coure en dos o tres dits d’aigua amb un pessic de sal, tapades. Un cop cuites, escorreu-les i poseu-les en un bol amb una mica de mantega, mig vas de llet i un pols de nou moscada. Passeu-ho per la batedora. Rectifiqueu de sal.

Albergínies al forn

Ingredients (per a 2/3 persones): 3 albergínies, 300 g de carn picada de vedella, 1 ceba, mig pebrot verd, 4 tomàquets madurs, mig gotet de vi blanc, formatge ratllat, orenga, oli d’oliva verge, sal i pebre.

Tot un clàssic. Tot i que hi ha moltes receptes per cuinar albergínies al forn en què primer es bullen les albergínies per coure-les, en aquest cas a mi m’agrada molt més fer-ho al forn, encara que demana uns minuts més de feina. Així doncs, comencem escalfant el forn a 200 graus durant 20 minuts. Mentrestant, tallem la cua de les albergínies, les partim per la meitat i les buidem lleugerament amb un ganivet fins que quedin en forma de barqueta, n’hi ha prou que hi fem una mica d’espai per al sofregit que després posarem a sobre. Reserveu la part d’albergínia que tragueu perquè després n’afegirem al sofregit.

Amanim amb un rajolí d’oli cada mitja albergínia i les posem en una safata per anar al forn.

Enforneu-les durant uns 30 minuts. Per veure si estan cuites podeu punxar-les amb un qualsevol estri punxegut de cuina o ganivet fi i veureu ràpidament si estan toves (i, per tant, cuites).

Durant el temps que són al forn podeu preparar el sofregit. En un raig generós d’oli d’oliva inicial (possiblement després n’haureu d’afegir un altre raig més), sofregiu-hi primer la ceba i el pebrot tallats a daus petits, fins que estiguin daurats; després afegiu-hi l’albergínia que heu extret abans per fer la forma de barqueta. L’albergínia absorbeix molt ràpidament l’oli, o sigui que potser haureu d’afegir-ne una miqueta més mentre es vagi fent el sofregit.

Deixeu que es cogui tot junt 2 o 3 minuts més, i ja hi podeu incorporar la carn picada. Un cop fregideta, poseu-hi mig gotet de vi blanc sec. Al cap de dos minuts, el tomàquet ratllat o tallat a daus ben petits i una mica d’orenga. Deixeu-ho coure tot durant uns 10 minuts mentre aneu remenant de tant en tant.

Quan les albergínies estiguin cuites, traieu-les del forn i farciu-les amb el sofregit. Poseu-hi formatge ratllat al damunt i torneu a posar la safata al forn, ara només per gratinar fins que el formatge quedi lleugerament torrat.

Podeu acompanyar-les amb arròs blanc amb oli d’oliva, orenga i panses i ja teniu un menú de carmanyola per llepar-vos-en els dits.

Foto: Flickr

Rosquilles de la Sofia (de xocolata)

Rosquilles de xocolata o “rosquilles Cruella de Vil”, recepta de la Sofía (10 anys)

Ingredients (per a 20 galetes, aproximadament): 300 g de farina – 150 g de sucre – 150 g de mantega – 1 ou + 1 clara d’ou – 250 g de cacau en pols – 1/2 sobre de llevat.

Estris de cuina: un bol gran, un corró, ganivet, paper de parafina, safata per a coure al forn.

Una recepta de la Sofia, de 10 anys, petita gran cuinera ja des dels 5. Són les rosquilles o galetes que ella anomena “Cruella de Vil”, pels dos colors, el blanc i el negre de la xocolata. Les de la foto les ha fet ella i han quedat fantàsticament bé, com no podia ser d’altra manera.

En un bol gran, poseu-hi la farina i formeu un volcà amb un forat central gros. En el forat poseu-hi la resta d’ingredients excepte el cacau. Amb les mans, barregeu-ho tot fins que quedi una textura homogènia.

Ara dividiu la massa en dues parts: l’una la traieu del bol, i l’altra la deixeu dins.

A la massa que teniu al bol, afegiu-hi tot el cacau fins que quedi marró, i empolsimeu-la amb una mica de farina. Traieu-la del bol, i aplaneu-la amb el corró.

A part, amasseu la resta de massa blanca que havíeu separat abans fins que quedi fina i aplaneu-la. Poseu aquesta massa damunt la que té el cacau, i enrotlleu-les totes dues com si fóssin un xurro. Amb un ganivet, talleu-la a trossos com si es tractés d’una llonganissa.
Enceneu el forn a una temperatura alta durant 5-8 minuts. En acabat, poseu les rosquilles a la safata, damunt el paper de parafina. Enforneu-les durant 15 minuts, mentre  les aneu vigilant. Un cop fetes, traieu-les del forn i deixeu-les refredar. I ja teniu les postres, el berenar, l’esmorzar o el què vulgueu!

La samfaina salvavides

La ceba i el pebrot, el primer que cal posar a coure.
La Samfaina, quin gran invent i com ens soluciona la vida als qui ens hem de preparar la carmanyola! Hem considerat elemental incloure-la com a recepta, perquè ens permet acompanyar una carn arrebossada, la botifarra, o complementar l’arròs blanc o la pasta bullida que ens ha sobrat o que hem cuinat en grans quantitats per a fer tàpers; o fins i tot per acompanyar bacallà, o qualsevol peix, o tota mena de verdures bullides o llegums. La samfaina queda bé amb quasi tot!

 

 

 

Ens hem guiat per la recepta del llibre de Josep Lladonosa, “El gran llibre de la cuina catalana” (Editorial Empúries, edició especial per a “El Punt”). Us indiquem els ingredients i les quantitats que es citen, però aquesta vegada he optat per excloure les esbargínies –perquè no en tenia en aquell moment-, i per reduir la quantitat d’oli, i n’he utilitzat només unes 6 cullerades– el receptari parla de 2 decilitres (o 200 ml, el que equivaldria aproximadament a una tassa plena).

Ingredients de la recepta original: 3 cebes – 1 pebrot vermell – 2 pebrots verds – 5 tomàquets madurs – 2 esbargínies – 4 alls grans – 2 decilitres d’oli verge d’oliva – sal.

Poseu l’oli en una cassola i afegiu-hi la ceba tallada a tires no gaire fines, i els pebrots tallats a tires una mica més amples, com si fóssin rectangles allargats. Deixeu-ho coure tot junt a foc baix (però no al mínim) fins que comenci a quedar cuit. En aquest punt, afegiu-hi els alls laminats finament amb un ganivet. Quan s’enrosseixin els alls, afegiu-hi el tomàquet cru, pelat i tallat a daus petits.

Deixeu que es vagi coent i aneu-ho remenant sovint; si ja no queda aigua del tomàquet i les verdures encara no són cuites, aboqueu-hi una llossada d’aigua (equival a un cullerot d’aigua), i deixeu que es vagi consumint. No convé mullar amb més aigua fins que tot estigui ben cuit. 10 minuts abans de retirar-ho del foc, afegiu-hi l’esbargínia, mig pelada (ja que la pela amargueja), tallada a trossos més o menys com el pebrot i fregida en oli a part, sense enfarinar.

Deixeu-ho coure tot junt els últims 10 minuts i tasteu-ho de sal.

Més coses sobre la samfaina:

• També coneguda amb altres noms, segons la zona geogràfica: sanfaina, xamfaina, xanfaina, mullador, pebrereta o tomacat.

• Origen de la samfaina

• També us recomanem el següent enllaç: “Pebrot: com aconseguir-ne els millors exemplars “

Altres entrades amb samfaina: Receptes amb samfaina, Conill a la catalana (amb samfaina)

Font: Josep Lladonosa i Giró. El gran llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, Barcelona. 1991.