Estofat de carbassa amb castanyes

Ingredients (per a 3 persones): 500 gr de carbassa – 20 castanyes – 1 ceba – 4 grans d’all – 2 cullerades d’olli d’oliva verge extra – 1 farcellet d’herbes aromàtiques (llorer, farigola, orenga, sajolida), 1 culleradeta de cúrcuma (o bé gingebre) – sal marina i pebre – 1 tassa d’aigua (o brou de verdures suau que tinguem) – un grapadet de pinyons torrats.

Més receptes amb ingredients de tardor. És sorprenent que bé que combinen la castanya i la carbassa, abans de tastar aquesta recepta us asseguro que mai no ho hauria dit! És una altra de les receptes apresa als tallers de cuina de mesquemenjar (últimament la meva mina principal!), de la qual només que hi he variat un ingredient -curcuma en lloc de gingebre-, perquè no en tenia en aquell moment. Si es vol portar a la pràctica la recepta original, substituïu la cúrcuma per un tall de gingebre d’uns 3 dits, del qual en fareu servir el suc.

Per començar, netegeu i feu un tall a les castanyes i coeu-les en aigua i sal durant 15-20 minuts. Refredeu-les en aigua, peleu-les i reserveu-les. Per aconseguir-ne trossos sencers és millor fer el tall, escaldar-les i pelar-les, i després coure-les. També podeu aprofitar les que ja tingueu fetes d’abans a la paella castanyera o al forn, que és el que he fet aquesta vegada.

Netegeu i peleu bé la carbassa a trossos mitjans i reserveu-la.

Peleu i talleu la ceba a mitges llunes i peleu i piqueu els alls. Poseu-ho tot en una cassola al foc amb oli d’oliva verge extra. Quan la ceba estigui transparent afegiu-hi un xic de sal, i un cop daurada, incorporeu-hi la carbassa trossejada, el farcellet d’herbes i l’aigua (o el brou). Coueu-ho tot a foc mitjà fins la carbassa que estigui cuita (uns 10-12 minuts, segons el gruix dels trossos), evitant que es desfaci.

Aleshores afegiu-hi les castanyes i la cúrcuma (si preferiu posar-hi gingebre, ara seria el moment de posar-n’hi el suc: una cullerada sopera). Deixeu-ho coure 5 minuts més.

Ajusteu amb pebre i sal al vostre gust i serviu-ho. Per decorar hi va bé una mica de cibulet trinxat o germinats. Jo hi vaig posar uns quants pinyons torrats.

Pastissets de moniato

 

Ingredients per a 15 pastissets:

Per a la massa: 4,5 tassetes (mida cafè) de farina integral d’espelta – 1 tasseta (mida cafè) de beguda de civada o d’arròs, o bé llet – 1 tasseta (mida cafè) d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada (mida postres) de canyella mòlta – 1 pessic de sal marina.

Per al farcit: 1 moniato gros – 3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 3 cullerades (mida sopera) de sucre de canya – 1 tasseta (mida cafè) de beguda de civada (també pot ser d’arròs, o bé llet) – 1 cullerada (mida postres) de barreja d’espècies mòltes (gingebre, canyella, nou moscada) – 1 ou – llavors de rosella per decorar.

Un cop més, una recepta apresa als tallers de Mesquemenjar, equip de dietistes i reeducadores alimentàries que ofereixen sessions de cuina, amb receptes espectaculars i assequibles per a tothom. Aquests pastissets de moniato són fàcils de fer, tot i que requereixen el seu temps (una horeta no us la treurà ningú).

 

Preparació de la massa:

• Barregeu tots els ingredients secs (farina, sucre, canyella i sal) i incorporeu-hi la resta d’ingredients (oli i beguda de civada). Barregeu-ho tot fins a aconseguir una massa homogènia.
• Feu-ne una bola amb les mans, emboliqueu-la amb film transparent i deixeu-la reposar 30 minuts a la nevera (si teniu temps, d’aquesta manera la farina integral absorbeix millor els ingredients).
• Enceneu el forn a 180 graus (a dalt i a baix) i mentrestant dividiu la massa (en dos trossos, per fer-ho més fàcilment) i estireu-la amb el rodet damunt d’un paper de forn fins a aconseguir que s’aprimi de forma homogènia.
• Folreu els motllos amb làmines de massa prement amb els dits perquè s’adapti a la forma i retalleu-ne la part sobrant.

• Punxeu la massa dels pastissets amb una forquilla, així evitareu que pugi durant la cocció. També hi podeu posar cigrons o grans de cafè al damunt.
• Enforneu-ho durant 10-12 minuts.

Preparació del farcit:

• Renteu, assequeu i coeu el moniato al forn (45-60 minuts a 180 graus), embolicat amb paper de forn. Si ho preferiu, podeu optar per pelar-lo i coure’l bullit a trossets en dos dits d’aigua i tapat durant 20 minuts. Punxeu-lo per assegurar-vos que queda cuit (s’ha de poder aixafar fàcilment amb una forquilla).
• Un cop s’ha cuit el moniato (i l’heu pelat, si l’heu fet al forn), xafeu-lo i afegiu-hi la resta d’ingredients per a la massa: el sucre integral, el rovell d’ou, la beguda de civada (o llet) i les espècies. Bateu-ho fins que aconseguiu una textura homogènia i suau.
• Munteu la clara de l’ou al punt de neu i incorporeu-la a la barreja d’abans amb moviments envoltants.
• Desemmotlleu els pastissets, farciu-los i espolseu-hi unes llavors de rosella per sobre. Enforneu-los a 180 graus (amb els focs de dalt i de baix) durant 25-30 minuts. El farcit ha de quedar una mica dur al tacte.
• Traieu la safata del forn i deixeu refredar els pastissets damunt una reixa. Serviu-los freds.

Si us en sobren, endueu-vos-els per dinar a la feina 😉

Gaspatxo de mongetes vermelles

Ingredients (per a 2 persones): 1/4 de kg de tomàquets madurs – 220 g de mongetes vermelles cuites (equivalents a un pot petit) –  1/4 de ceba tendra – 1/4 de pebrot vermell petit – 1/4 d’all – 1/2 got d’aigua freda – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de coriandre en pols – Un polsim de sal – Un polsim de pebre – Uns quants brots d’alfals germinat.

Renteu, peleu i trossegeu els tomàquets, el pebrot, la ceba i una part de l’all. Incorporeu els ingredients en un pot i tritureu-los amb la batedora (el pot ha de ser prou gran perquè després hi haureu d’afegir la resta d’ingredients).

Renteu les mongetes vermelles cuites sota l’aigua de l’aixeta i escorreu-les. Afegiu-les al pot de batre. Incorporeu-hi també la meitat de l’aigua (o sigui, 1/4 de got), l’oli d’oliva verge extra, el vinagre de poma, el coriandre en pols, i un pessic de sal i de pebre. Torneu a triturar.

 

 

 

 

 

 

Tasteu el batut i decidiu si hi acabeu d’afegir més all i sal. Si trobeu que queda massa dens, afegiu-hi una mica més d’aigua freda (el quart de got que queda o més).

Per a ajudar a digerir millor els llegums, serviu el gaspatxo amb uns brots de germinats de llavors d’alfals. En aquesta publicació d’Ets el que menges trobareu més informació sobre les propietats d’aquests germinats.

Aquesta recepta és del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.

Amanida de llenties, carbassó i ametlles

 

Ingredients per a 2 persones: 1 pot petit de llenties cuites – 2 carbassons petits – 1 grapat d’ametlles pelades – 10 olives negres – 1 culleradeta de llavors torrades de sèsam negre i 1 cullerada de germinats d’alfals.

Per a la vinagreta: 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada de mostassa de Dijon – 1/2 cullerada de mel – 1 cullerada de curri (barreja d’espècies que ens ajuda a digerir les llenties) – Un pessic de sal marina.

Novament publiquem una recepta del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, del Poble-sec, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.  Les quantitats d’ingredients indicades són les que he fet servir a casa, quan he cuinat el plat, partint sempre de l’original.

Renteu i escorreu les llenties cuites. Renteu i ratlleu el carbassó, sense pelar. Talleu les ametlles a trossos irregulars de mida mitjana. Prepareu la vinagreta amb tots els ingredients. Si no disposeu de mostassa de Dijon, podeu emprar-ne de normal, però només poseu-ne mitja cullerada.

          

 
Barregeu les llenties, el carbassó, les ametlles i les olives. Afegiu-hi la vinagreta i torneu a mesclar fins que estigui ben barrejada. Tasteu i ajusteu al gust.

Per a decorar, podeu posar-hi pel damunt un grapat de germinats d’alfals i empolseu el plat amb una culleradeta de llavors torrades de sèsam negre.

Aquest plat és ric en proteïna completa pel llegum i pel fruit sec, i aporta ferro, magnesi, potassi, fòsfor, així com vitamines antioxidants, del grup B, greixos saludables i fibra. La vitamina C triplica l’absorció del ferro, per tant, la combinació de carbassó, que conté vitamina C, amb llenties, riques en ferro, és perfecta.

Afegeixo aquesta recepta a l’entrada”Amanides amb ferro“.

Croquetes fredes de cigrons al sèsam

Ingredients (per a 2-3 persones): 1 pot petit (250 g) de cigrons cuits escorreguts – 1 pastanaga ratllada – 1 culleradeta de julivert o coriandre picat – 1 culleradeta d’herbes de Provença (o barreja d’herbes aromàtiques) – 1 culleradeta de tahina (mantega de sèsam) – 1/2 culleradeta de comí en pols – 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra – 50 g de llavors de sèsam blanc – 50 g de llavors de sèsam negre. 

Per a la vinagreta: 1 cullerada de salsa de soia o tamari (salsa de soia sense gluten) – 1 cullerada de vinagre de poma – 1 cullerada d’oli d’oliva.

 
Arran d’aquest article de Run Fitners sobre la necessitat de magnesi en les persones que fan esport, trobo l’excusa perfecta per a reprendre les entrades al blog, després d’un any sense penjar-hi res. Segons els nutricionistes, la manca de magnesi al cos fa que disminueixi el rendiment físic, per tant, en aquesta entrada proposem una recepta amb alguns ingredients d’alt contingut en magnesi: cigrons, sèsam i coriandre.

Expliquem com fer unes espectaculars croquetes fredes de cigrons al sèsam, una de les receptes que hem après al taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per la Maria Alcolado (de Mesquemenjar) aquest juliol al Centre Cívic El Sortidor, dins del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”. Són molt fàcils de fer, no cal fer servir els fogons i es poden presentar de moltes maneres i ben atractives. I també són una bona manera d’introduir els cigrons a la canalla.

Renteu i escorreu els cigrons cuits (al taller en vam fer servir d’ecològics -de la casa Cal Valls-, com la major part dels ingredients de la recepta), i amb l’ajut d’una forquilla trinxeu-los fins a fer-ne un puré.

          

A aquesta pasta hi afegiu la pastanaga ratllada, el julivert picat, les herbes aromàtiques, el comí, la tahina i l’oli d’oliva.

En una paella sense oli torreu les llavors de sèsam fins que quedin lleugerament inflades i cruixents, sense que perdin el color clar. Sabreu quan estaran fetes per l’olor de torrat. Un cop torrades, traieu-les de la paella i deixeu-les refredar.

Amb la pasta dels cigrons (en cas que hàgim fet servir cigrons cuits al moment haurem d’esperar que estigui freda) doneu forma a les croquetes, amb les mans. Per exemple, com vam fer en el taller de cuina, podeu fer-ne boletes. Arrebosseu-les amb les llavors de sèsam, i si veieu que no s’enganxen bé, mulleu les croquetes amb aigua.

          
Finalment, punxeu les croquetes amb pals de broquetes, regueu-les generosament amb la vinagreta i presenteu-les com vulgueu. Serveixen tant com a aperitiu, com a primer plat acompanyades d’amanida, etc.

La Maria de Mesquemenjar també ens va recomanar que, com tots els llegums, convé cuinar-los amb plantes o espècies carminatives i/o digestives (que ajuden a evitar l’acumulació de gasos i flatulències, com les que es descriuen en aquesta entrada sobre plantes carminatives a la Viquipèdia), i no és gaire recomanable menjar-ne per sopar si ens n’anem a dormir tot seguit. Si no queda més remei, preneu-vos una bona infusió digestiva.

Aquest plat aporta vitamines del grup B (B1, B6 i àcid fòlic), magnesi i ferro. Altres aliments que aporten molt de magnesi, de més a menys, són les pipes de gira-sol sense sal, les ametlles, les avellanes, la quinoa, les nous, els espinacs, la tonyina, l’alvocat, l’arròs integral, les mongetes, els plàtans i la xocolata negra.

Les llavors de sèsam també tenen moltíssimes propietats. Per exemple, són l’aliment que conté més calci després de les algues (en concret, 100 g de sèsam contenen 975 mg de calci, mentre que la llet en conté 119). En aquesta entrada d’Etselquemenges trobareu molta informació sobre el sèsam i sobre com cuinar-lo.

Moltes gràcies a Mesquemenjar i al Centre Cívic El Sortidor, del Poble-sec, per organitzar aquest taller. Si mai us decidiu a fer-ne algun, no deixeu de donar un cop d’ull a la programació:

Tallers de cuina de Mesquemenjar (a més de tallers a Barcelona i en altres punts de Catalunya, també ofereixen xerrades, revisió de menús per a col·lectivitats i consultes dietètiques, entre altres serveis).

A taula! Cicle de cultura i gastronomia (Al Centre Cívic El Sortidor, al barri del Poble-sec, hi programen una gran varietat de tallers de cuina per aprendre tècniques culinàries, sortides gastronòmiques, etc.).