Tag Archives: recepta

Ous durs amb salsa verda

 

Per a un gran dia com avui i després de molts mesos sense publicar cap apunt al blog, aquí teniu una recepta d’origen medieval que Jaume Fàbrega recull en el seu llibre La cuina del 1714. Història i receptes, amb pròleg de Jaume Sobrequés i publicat per Viena Edicions.

És una fórmula fàcil i rapidíssima de fer si ja teniu els ingredients. I perfectament portable en un tàper, no cal dir-ho! Jo en faré una versió lleugerament diferent (prescindeixo del trosset de gingebre que hi afegeix l’autor i trio la menta en lloc d’herba de Santa Maria, l’alternativa que proposa).

Ingredients: 4 ous durs – un manat de julivert – 50 g de molla de pa (millor si és una mica sec) – un manat de menta- 150 cc d’aigua – el suc de mitja llimona – canyella molta (i no “molta canyella”, eh! Ai ai ai, aquest diacrític que ens han suprimit…).

Només cal picar tots els ingredients en una batedora i afegir-hi l’aigua. En acabat, poseu-ho en un pot al foc i aneu remenant fins que arrenqui el bull. Apagueu el foc i escampeu la salsa damunt els ous durs.

L’autor diu que aquesta salsa també és molt bona amb peix (bullit, fregit o al forn).

Bon profit i bona Diada!

 

Anuncis

2 comentaris

Filed under Receptes bàsiques

Amanida de macarrons d’espelta amb pesto

img_20161109_234032

Ingredients per a 3-4 racions: 250 g de macarrons d’espelta – cirerols (tomàquets cherry) – formatge feta – olives verdes – 1 llauna de bonítol –  un grapat d’avellanes – ruca – oli d’oliva verge extra – formatge parmesà – sal.

És una recepta caçada a la ràdio, concretament a la secció “Bona nit i tàper” que fa la xef Núria Arnau al programa Islàndia de Rac1, que seguim atentament perquè explica receptes molt bones i gens complicades de fer . Perquè descanseu una mica dels clàssics macarrons amb tomàquet i tonyina.

Poseu a coure els macarrons i en acabat deixeu-los refredar. Afegiu-hi els cirerols, formatge feta talladet a daus, les olives i el bonítol.

A part, preparem el pesto: en un pot, tritureu les avellanes amb la ruca, el parmesà, oli d’oliva verga extra i la sal fins que quedi la textura que us agradi.

Mescleu-ho tot, i ja teniu un gran tàper d’amanida completíssima.

 

 

 

 

1 comentari

Filed under Receptes bàsiques

Crema de llenties i moniato

img_20161021_193407
Ingredients (per a 2-3 persones): 100 g de llenties vermelles (o 200 g de llenties cuites pardines) – 1 moniato mitjà – 1 ceba o porros – 1 o 2 dents d’all – 1 rodanxa de gingebre fresc o 1/2 culleradeta de gingebre en pols – 1 culleradeta de curri o cúrcuma – 1 culleradeta de comí en pols – oli d’oliva verge extra – 1 pessic de sal marina.

Abans que s’acabi la temporada dels moniatos, ens afanyem a publicar una nova recepta apresa als tallers mesquemenjar, la crema de llenties i moniato.  Es poden substituir les llenties vermelles per les llenties pardines (per exemple), però si ho feu, obtindreu una crema d’un color diferent, més marronós que ataronjat. També podeu fer servir carbassa en lloc de moniato.

És una recepta que no demana més de 30-40 minuts de temps, menys encara si ja teniu els moniatos cuits d’abans i compreu les llenties fetes.

Talleu i sofregiu la ceba o el porro i l’all en una olla amb una mica de sal i oli d’oliva verge extra.

Peleu i talleu a trossos el moniato i afegiu-lo a l’olla, juntament amb el gingebre (si és fresc deixeu la rodanxa sencera per poder-la treure després). Cobriu-ho tot amb aigua mineral o brou de verdures. Afegiu-hi la sal i les espècies (el curri o la cúrcuma, i el comí).

Renteu les llenties i afegiu-les a l’olla. Deixeu-ho coure tot durant uns 20 minuts a foc mitjà. Comproveu que el moniato està cuit. Retireu-ne la rodanxa de gingebre si n’hi heu posat.

Apagueu el foc, afegiu-hi un rajolí d’oli verge extra, i tritureu-ho amb la batedora fins a aconseguir una crema fina. Si trobeu que queda massa espessa, afegiu-hi aigua.

Ajusteu al gust de sal i espècies (gingebre en pols, comí i cúrcuma), i serviu el plat decorant-lo amb una mica de pebre vermell i cibulet o germinats, i un rajolí d’oli verge extra en cru.

*Les receptes que proposa Mesquemenjar estan pensades en clau dietètica i culinària a la vegada.  Entre d’altres activitats, imparteixen tallers de cuina en diferents centres cívics de la ciutat de Barcelona que promouen el consum de receptes saludables, especialment a partir de llegums i verdures. En som molt fans, són una mina per a tàpers més alegres i a la vegada equilibrats des del punt de vista de la combinació dels aliments i les seves propietats.

1 comentari

Filed under carmanyola per a la feina, cuina per tàper, Receptes bàsiques, receptes tàper

Estofat de carbassa amb castanyes

img_20161120_195213

Ingredients (per a 3 persones): 500 gr de carbassa – 20 castanyes – 1 ceba – 4 grans d’all – 2 cullerades d’olli d’oliva verge extra – 1 farcellet d’herbes aromàtiques (llorer, farigola, orenga, sajolida), 1 culleradeta de cúrcuma (o bé gingebre) – sal marina i pebre – 1 tassa d’aigua (o brou de verdures suau que tinguem) – un grapadet de pinyons torrats.

Més receptes amb ingredients de tardor. És sorprenent que bé que combinen la castanya i la carbassa, abans de tastar aquesta recepta us asseguro que mai no ho hauria dit! És una altra de les receptes apresa als tallers de cuina de mesquemenjar (últimament la meva mina principal!), de la qual només que hi he variat un ingredient -curcuma en lloc de gingebre-, perquè no en tenia en aquell moment. Si es vol portar a la pràctica la recepta original, substituïu la cúrcuma per un tall de gingebre d’uns 3 dits, del qual en fareu servir el suc.

Per començar, netegeu i feu un tall a les castanyes i coeu-les en aigua i sal durant 15-20 minuts. Refredeu-les en aigua, peleu-les i reserveu-les. Per aconseguir-ne trossos sencers és millor fer el tall, escaldar-les i pelar-les, i després coure-les. També podeu aprofitar les que ja tingueu fetes d’abans a la paella castanyera o al forn, que és el que he fet aquesta vegada.

Netegeu i peleu bé la carbassa a trossos mitjans i reserveu-la.

Peleu i talleu la ceba a mitges llunes i peleu i piqueu els alls. Poseu-ho tot en una cassola al foc amb oli d’oliva verge extra. Quan la ceba estigui transparent afegiu-hi un xic de sal, i un cop daurada, incorporeu-hi la carbassa trossejada, el farcellet d’herbes i l’aigua (o el brou). Coueu-ho tot a foc mitjà fins la carbassa que estigui cuita (uns 10-12 minuts, segons el gruix dels trossos), evitant que es desfaci.

img_20161120_195906

Aleshores afegiu-hi les castanyes i la cúrcuma (si preferiu posar-hi gingebre, ara seria el moment de posar-n’hi el suc: una cullerada sopera). Deixeu-ho coure 5 minuts més.

Ajusteu amb pebre i sal al vostre gust i serviu-ho. Per decorar hi va bé una mica de cibulet trinxat o germinats. Jo hi vaig posar uns quants pinyons torrats.

Deixa un comentari

Filed under Receptes bàsiques

Crema de carabassa i coriandre, amb formatge de cabra i pinyons torrats

IMG_20151216_224057

Ingredients: 1 porro – mitja ceba – mitja carabassa mitjana (o 500 g de carabassa) – 1 carabassó – 1 culleradeta de coriandre sec mòlt (o al gust) – uns quants pinyons – formatge de cabra –  oli d’oliva verge extra – un pessic de sal – un polsim de pebre – aigua.
Renteu la mitja carbassa (amb la pell), traieu-ne les llavors, talleu–la a trossos i poseu-la a bullir en tres dits d’aigua, juntament amb el carabassó, també rentat, amb pell (o sense, com us agradi més) i tallat a daus. Tapeu la cassola. No perdeu el temps pelant la carabassa, quan estigui cuita, la pell gairebé caurà sola i us serà molt més fàcil treure-la.

Mentrestant, en una paella amb oli d’oliva verge extra, feu un sofregit amb el porro i la ceba tallats petits.

Un cop cuita la verdura, coleu-la i reserveu-ne el suc. Peleu la carabassa, poseu-la en el recipient on fareu la barreja, juntament amb el carabassó i una part de l’aigua.

Una vegada fet el sofregit (la ceba i el porro han de quedar cuits del tot i lleugerament daurats), afegiu-lo i passeu-ho tot per la batedora. Per triar el punt que preferiu (entre una crema i un puré hi ha més o menys líquid), aneu-hi afegint el brou de les verdures que heu guardat abans fins que aconseguiu la textura que vulgueu. Si us agrada més que tiri a puré, no hi afegiu tant de brou; si preferiu que quedi una crema, segurament hi haureu d’afegir tot el suc de les verdures.

Feta la barreja, afegiu-hi una culleradeta de coriandre sec mòlt o dues (al gust), la sal que considereu (comenceu per posar-ne poca i aneu rectificant), i acabeu de batre la crema.

Perquè no quedi una crema avorrida, un cop emplatada, col·loqueu-hi una o dues rodanxes de formatge de cabra al damunt i uns quants pinyons prèviament torrats en una paella sense oli.

No és que vulguem donar la culpa a les verdures, però si la carabassa és bona, us sortirà una crema de nassos!

Un dia que vam fer la crema vam posar-hi un formatge de cabra que literalment et transporta!, concretament el formatge de cabra de pasta tova i gras madurat de ramat propi, de la Formatgeria del Montseny (Can Gorgs). El títol ja ho diu tot!

També vam fer servir l’oli Or del Terme de la Cooperativa del Camp de Bovera, un oli prou bo que vaig descobrir a la Fira Àpat (de productes alimentaris catalans de qualitat) d’aquest any. Com que em van explicar molt bé com feien l’oli –“com si fos suc de taronja”, deia el promotor i alcalde de Bovera- i advertir d’algunes enganyifes que corren sobre els olis de marca blanca, em ve de gust dir on es pot trobar: si no sou de Les Garrigues i no podeu anar directament a la Cooperativa del Camp de Bovera (c. La Pobla, 5, Les Garrigues, Lleida), podeu visitar la pàgina web www.ordelterme.com, o anar al Mercat de la Concepció de Barcelona, on també en venen, o a qualsevol de les botigues de CoopMercat a Barcelona, o bé a la seva botiga en línia http://www.coopmercat.coop/.

Deixa un comentari

Filed under Receptes bàsiques

Gaspatxo de mongetes vermelles

IMG_20150810_135207

Ingredients (per a 2 persones): 1/4 de kg de tomàquets madurs – 220 g de mongetes vermelles cuites (equivalents a un pot petit) –  1/4 de ceba tendra – 1/4 de pebrot vermell petit – 1/4 d’all – 1/2 got d’aigua freda – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de coriandre en pols – Un polsim de sal – Un polsim de pebre – Uns quants brots d’alfals germinat.

Renteu, peleu i trossegeu els tomàquets, el pebrot, la ceba i una part de l’all. Incorporeu els ingredients en un pot i tritureu-los amb la batedora (el pot ha de ser prou gran perquè després hi haureu d’afegir la resta d’ingredients).

Renteu les mongetes vermelles cuites sota l’aigua de l’aixeta i escorreu-les. Afegiu-les al pot de batre. Incorporeu-hi també la meitat de l’aigua (o sigui, 1/4 de got), l’oli d’oliva verge extra, el vinagre de poma, el coriandre en pols, i un pessic de sal i de pebre. Torneu a triturar.

IMG_20150812_162744

 

 

 

 

 

 

Tasteu el batut i decidiu si hi acabeu d’afegir més all i sal. Si trobeu que queda massa dens, afegiu-hi una mica més d’aigua freda (el quart de got que queda o més).

Per a ajudar a digerir millor els llegums, serviu el gaspatxo amb uns brots de germinats de llavors d’alfals. En aquesta publicació d’Ets el que menges trobareu més informació sobre les propietats d’aquests germinats.

Aquesta recepta és del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.

2 comentaris

Filed under Receptes bàsiques

Tabule macerat en llimona

IMG_20150805_152023

Ingredients (per a 4 persones): 300 g de cus cus – 2 tomàquets de pera – 10 cirerols (tomàquets cherry) – una mica de cibulet (al gust) – 1 cogombre petit – 1 llimona espremuda – mig pebrot verd – mig pebrot vermell – un bon grapat de pinyons – unes quantes panses – julivert – unes quantes fulles de menta fresca – 15 olives negres – oli d’oliva verge extra – sal – aigua.

 

Aboqueu el suc d’una llimona espremuda (la recepta original és amb el suc de dues llimones) en un recipient amb el cuscús i barregeu-ho. Deixeu-ho reposar a la nevera.

Mentrestant, trossegeu totes les verdures, aproximadament a la mateixa mida, com més petites millor. Després barregeu-les i afegiu-hi les panses, unes 4-6 fulles de menta trinxada i torneu-ho a barrejar.

 

IMG_20150806_103549                      IMG_20150806_103753

 

Poseu un pot al foc amb 300 ml d’aigua. Quan estigui ben calenta (abans que bulli), afegiu-la al cuscús i deixeu-ho reposar tapat durant 5 minuts. Mentrestant, torreu els pinyons en una paella sense oli. Els aneu girant perquè agafin color torrat de les dues bandes i en menys de 5 minuts estaran a punt.

Destapeu i remeneu el cuscús. Si veieu que no ha quedat cuit al dente, afegiu-hi una mica més d’aigua.  En principi cal la mateixa quantitat d’aigua i cuscús perquè quedi cuit. Deixeu-lo refredar i després ja podeu unir tots els ingredients en un bol, amb un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre al gust. Barregeu-ho bé tot i deixeu-ho refredar a la nevera.

Aquest plat admet moltes combinacions, especialment per a la típica cuina d’aprofitament: ceba, enciam, altres fruites seques…

També queda boníssim afegint-hi uns esquitxos d’oli d’oliva a l’alfàbrega. Concretament, jo he utilitzat un oli d’oliva verge extra aromatitzat  l’alfàbrega de Vom FASS Barcelona, una joia de botiga per a gourmets i sibarites on t’assessoren molt bé en olis, vinagres, licors i altres especialitats).

Per acabar, dono especialment les gràcies a l’Eva, amiga, correcamins, mestra i bloguera, que s’ha deixat pispar la recepta 😉

 

Deixa un comentari

Filed under Receptes bàsiques