Amanida russa amb maonesa casolana

“Ensaladilla rusa” d’Esquetodos amb llicència CC BY-NC 2.0

(Ingredients per a 4 persones)

Per a l’amanida:

• 4 patates
• 3-4 pastanagues
• Mongeta tendra o pèsols que tinguem del dia abans
• Tonyina de llauna
• Olives negres
• Pebrot escalivat
• 2 ous bullits
• Optatiu: germinats d’alfals, anxoves o olives verdes farcides d’anxova, espàrrecs blancs en conserva…

Per a la maonesa:

• 1 ou
• Oli de girasol i l’oli de la tonyina
• Un rajolí de vinagre
• Una mica de sal
• Una mica de pebre
• Si es vol: una culleradeta de mostassa, una mica d’anet fresc picat.

Aquesta és una recepta que faig quan tinc uns quants pèsols o mongeta tendra sobrants d’un àpat anterior, per donar-los una nova vida, seguint la recepta de la Maria Nicolau, cuinera del restaurant El Ferrer de Tall (@MAlbercocs a les xarxes).

Som-hi!

Bullim durant uns 20 minuts les patates senceres amb pell perquè no s’inflin d’aigua i perdin gust. Fem el mateix amb les pastanagues netes i pelades durant el temps que necessitin, segons si les hem tallades a daus o deixades senceres.

Deixem refredar les verdures, les tallem a daus i les barregem amb els pèsols o la mongeta tendra i la resta d’ingredients.

Per fer la maonesa, en un pot alt posem els ingredients i els triturem amb el túrmix. Jo començo mantenint la batedora a velocitat mitjana però sense moure-la, ben quieta al fons del pot durant els primers 7-8 segons i un cop veig que l’oli i l’ou emulsionen ja la faig anar amunt i avall amb moviments regulars uns segons més fins que s’acaba de lligar la maonesa.

Salsa per animar tàpers avorrits

Aquesta salsa pot alegrar unes tristes patates bullides (Foto: Josefa Esteve, Flickr)

Ingredients:  1 pebrot vermell escalivat – 1 gra d’all – un bon raig d’oli d’oliva verge – una mica de vinagre – un punt de sal – una mica de julivert – un rajolí de vermut blanc (optatiu)

Una recepta caçada a l’aire, d’aquelles que escoltes en algun lloc i anotes en un paperot.

Tritureu tots els ingredients en una batedora. Els més atrevits poseu-hi un rajolí de vermut blanc.

Serveix per a moltes coses: per a afegir-la a uns pèsols, per alegrar unes patates bullides, per acompanyar un carpaccio de bacallà… Amb el vermut o sense, ens pot alegrar molts altres plats solitaris de carmanyola, només cal anar-ho provant!

Albergínies al forn

Ingredients (per a 2/3 persones): 3 albergínies, 300 g de carn picada de vedella, 1 ceba, mig pebrot verd, 4 tomàquets madurs, mig gotet de vi blanc, formatge ratllat, orenga, oli d’oliva verge, sal i pebre.

Tot un clàssic. Tot i que hi ha moltes receptes per cuinar albergínies al forn en què primer es bullen les albergínies per coure-les, en aquest cas a mi m’agrada molt més fer-ho al forn, encara que demana uns minuts més de feina. Així doncs, comencem escalfant el forn a 200 graus durant 20 minuts. Mentrestant, tallem la cua de les albergínies, les partim per la meitat i les buidem lleugerament amb un ganivet fins que quedin en forma de barqueta, n’hi ha prou que hi fem una mica d’espai per al sofregit que després posarem a sobre. Reserveu la part d’albergínia que tragueu perquè després n’afegirem al sofregit.

Amanim amb un rajolí d’oli cada mitja albergínia i les posem en una safata per anar al forn.

Enforneu-les durant uns 30 minuts. Per veure si estan cuites podeu punxar-les amb un qualsevol estri punxegut de cuina o ganivet fi i veureu ràpidament si estan toves (i, per tant, cuites).

Durant el temps que són al forn podeu preparar el sofregit. En un raig generós d’oli d’oliva inicial (possiblement després n’haureu d’afegir un altre raig més), sofregiu-hi primer la ceba i el pebrot tallats a daus petits, fins que estiguin daurats; després afegiu-hi l’albergínia que heu extret abans per fer la forma de barqueta. L’albergínia absorbeix molt ràpidament l’oli, o sigui que potser haureu d’afegir-ne una miqueta més mentre es vagi fent el sofregit.

Deixeu que es cogui tot junt 2 o 3 minuts més, i ja hi podeu incorporar la carn picada. Un cop fregideta, poseu-hi mig gotet de vi blanc sec. Al cap de dos minuts, el tomàquet ratllat o tallat a daus ben petits i una mica d’orenga. Deixeu-ho coure tot durant uns 10 minuts mentre aneu remenant de tant en tant.

Quan les albergínies estiguin cuites, traieu-les del forn i farciu-les amb el sofregit. Poseu-hi formatge ratllat al damunt i torneu a posar la safata al forn, ara només per gratinar fins que el formatge quedi lleugerament torrat.

Podeu acompanyar-les amb arròs blanc amb oli d’oliva, orenga i panses i ja teniu un menú de carmanyola per llepar-vos-en els dits.

Foto: Flickr

Rosquilles de la Sofia (de xocolata)

Rosquilles de xocolata o “rosquilles Cruella de Vil”, recepta de la Sofía (10 anys)

Ingredients (per a 20 galetes, aproximadament): 300 g de farina – 150 g de sucre – 150 g de mantega – 1 ou + 1 clara d’ou – 250 g de cacau en pols – 1/2 sobre de llevat.

Estris de cuina: un bol gran, un corró, ganivet, paper de parafina, safata per a coure al forn.

Una recepta de la Sofia, de 10 anys, petita gran cuinera ja des dels 5. Són les rosquilles o galetes que ella anomena “Cruella de Vil”, pels dos colors, el blanc i el negre de la xocolata. Les de la foto les ha fet ella i han quedat fantàsticament bé, com no podia ser d’altra manera.

En un bol gran, poseu-hi la farina i formeu un volcà amb un forat central gros. En el forat poseu-hi la resta d’ingredients excepte el cacau. Amb les mans, barregeu-ho tot fins que quedi una textura homogènia.

Ara dividiu la massa en dues parts: l’una la traieu del bol, i l’altra la deixeu dins.

A la massa que teniu al bol, afegiu-hi tot el cacau fins que quedi marró, i empolsimeu-la amb una mica de farina. Traieu-la del bol, i aplaneu-la amb el corró.

A part, amasseu la resta de massa blanca que havíeu separat abans fins que quedi fina i aplaneu-la. Poseu aquesta massa damunt la que té el cacau, i enrotlleu-les totes dues com si fóssin un xurro. Amb un ganivet, talleu-la a trossos com si es tractés d’una llonganissa.
Enceneu el forn a una temperatura alta durant 5-8 minuts. En acabat, poseu les rosquilles a la safata, damunt el paper de parafina. Enforneu-les durant 15 minuts, mentre  les aneu vigilant. Un cop fetes, traieu-les del forn i deixeu-les refredar. I ja teniu les postres, el berenar, l’esmorzar o el què vulgueu!

Pollastre amb pinya (o pollastre xinès)

Foto: Tim Sackton (flickr)

Ingredients: 1 pit de pollastre per persona – 2 rodanxes (per cap) de pinya natural de llauna – el suc de la pinya – nata líquida per a cuinar (optatiu) – ceba – oli de girasol – salsa de soia – salsa Perrins – ceba.

Una recepta que sembla pensada expressament per a aquest bloc, facilitada per la doctora Margarita Legorburu, una autèntica maga de les agulles (d’acupuntura) 😉

Entre d’altres avantatges, aquest pollastre amb pinya o pollastre xinès queda encara més bo al dia següent de preparar-lo.

Elaboració: talleu el pollastre a daus. Saleu-lo, arrebosseu-lo amb farina i salteu-lo amb oli abundant en una paella. Traieu-lo de la paella i passeu-lo a una cassola amb oli. Refregiu-els daus de pollastre. Novament, retireu el pollastre, i en aquesta cassola, amb l’oli que hi queda, daureu-hi la ceba tallada a daus. Un cop daurada, afegiu-hi el pollastre, els daus de pinya i el suc, un rajolí de nata líquida (optatiu), dues cullerades de salsa de soia i una cullerada de salsa Perrins (decidiu-ne la quantitat al vostre gust, podeu sucar-hi pa i tastar-la fins que en trobeu el punt).

Deixeu que tot faci xup-xup durant 20 minuts a foc molt baixet.

Aquesta recepta guanya d’un dia per l’altre, i queda molt bé si l’acompanyem amb un bol d’arròs.

 

Altres receptes amb pollastre:

Pollastre a la cassola amb tomàquet, all i ceba

Tall rodó de pollastre amb salsa de pastanagues

Pollastre amb poma, prunes i pinyons

Arròs 8 de març (amb conill o pollastre i verdures)

Pollastre al curri

La samfaina salvavides

La ceba i el pebrot, el primer que cal posar a coure.
La Samfaina, quin gran invent i com ens soluciona la vida als qui ens hem de preparar la carmanyola! Hem considerat elemental incloure-la com a recepta, perquè ens permet acompanyar una carn arrebossada, la botifarra, o complementar l’arròs blanc o la pasta bullida que ens ha sobrat o que hem cuinat en grans quantitats per a fer tàpers; o fins i tot per acompanyar bacallà, o qualsevol peix, o tota mena de verdures bullides o llegums. La samfaina queda bé amb quasi tot!

 

 

 

Ens hem guiat per la recepta del llibre de Josep Lladonosa, “El gran llibre de la cuina catalana” (Editorial Empúries, edició especial per a “El Punt”). Us indiquem els ingredients i les quantitats que es citen, però aquesta vegada he optat per excloure les esbargínies –perquè no en tenia en aquell moment-, i per reduir la quantitat d’oli, i n’he utilitzat només unes 6 cullerades– el receptari parla de 2 decilitres (o 200 ml, el que equivaldria aproximadament a una tassa plena).

Ingredients de la recepta original: 3 cebes – 1 pebrot vermell – 2 pebrots verds – 5 tomàquets madurs – 2 esbargínies – 4 alls grans – 2 decilitres d’oli verge d’oliva – sal.

Poseu l’oli en una cassola i afegiu-hi la ceba tallada a tires no gaire fines, i els pebrots tallats a tires una mica més amples, com si fóssin rectangles allargats. Deixeu-ho coure tot junt a foc baix (però no al mínim) fins que comenci a quedar cuit. En aquest punt, afegiu-hi els alls laminats finament amb un ganivet. Quan s’enrosseixin els alls, afegiu-hi el tomàquet cru, pelat i tallat a daus petits.

Deixeu que es vagi coent i aneu-ho remenant sovint; si ja no queda aigua del tomàquet i les verdures encara no són cuites, aboqueu-hi una llossada d’aigua (equival a un cullerot d’aigua), i deixeu que es vagi consumint. No convé mullar amb més aigua fins que tot estigui ben cuit. 10 minuts abans de retirar-ho del foc, afegiu-hi l’esbargínia, mig pelada (ja que la pela amargueja), tallada a trossos més o menys com el pebrot i fregida en oli a part, sense enfarinar.

Deixeu-ho coure tot junt els últims 10 minuts i tasteu-ho de sal.

Més coses sobre la samfaina:

• També coneguda amb altres noms, segons la zona geogràfica: sanfaina, xamfaina, xanfaina, mullador, pebrereta o tomacat.

• Origen de la samfaina

• També us recomanem el següent enllaç: “Pebrot: com aconseguir-ne els millors exemplars “

Altres entrades amb samfaina: Receptes amb samfaina, Conill a la catalana (amb samfaina)

Font: Josep Lladonosa i Giró. El gran llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, Barcelona. 1991.

Tabule de quinoa

Un àpat que contingui quinoa com a ingredient principal, és un plat únic i nutritiu.

Ingredients: 80 gr quinoa – 1 tomàquet gran – 1 ceba tendra – 1 cogombre – 1/2 llimona – oli d’oliva – sal – pebre – 4-6 fulles de menta fresca – 1 manat gran de julivert.

Aquesta és una recepta que ens ha suggerit una amiga de Nútrim, que organitza aquest taller de cuina de tàper el proper 15 de maig, a Barcelona. De fet, la quinoa, com expliquem al final, és un aliment que té unes propietats molt interessants, i un plat amb aquest ingredient com a base pot servir perfectament com a plat únic per a un dinar de carmanyola.

Preparació:  Renteu la quinoa, i coeu-lo en un pot amb el doble de la quantitat de quinoa en aigua i durant 15 minuts a foc lent. No hi afegiu sal durant la cocció. Cal tenir en compte que aproximadament triplica el seu volum un cop cuita.

Separeu les tiges del manat de julivert i piqueu les fulles finament. Piquet també les fulles de menta.
Peleu el cogombre, i talleu-lo a daus. Talleu la ceba tendra i el tomàquet a daus de la mateixa mida que els de cogombre. Poseu el julivert, la menta, la ceba, el cogombre i el tomàquet en un bol gran. Afegiu-hi la quinoa cuita i salpebreu al gust.

Espremeu el suc de mitja llimona sobre un recipient. Afegiu-hi un bon raig d’oli d’oliva. Bateu bé tots els ingredients fins que quedin ben integrats.

Aboqueu la salsa sobre el bol i barregeu bé perquè tots els ingredients quedin ben impregnats del suc. Deixeu reposar com a mínim durant 15 minuts abans de servir.

Altres usos i aplicacions:

És un gra de cocció ràpida i té un sabor suau i agradable, similar al mill.  Podrem prendre quinoa reial barrejada amb llet, beguda de cereals, iogurt, etc. Se sol trobar en gra, farina o preparada com a musli amb fruita seca, altres cereals, fruites, xocolata, etc. Fins i tot en coques d’arròs.

És un gra lleuger i molt versàtil, que es pot fer servir de moltes maneres a la cuina. Es pot utilitzar en farcits, púdings, pastissos, amanides, sopes, pizzes, croquetes, truites, etc.

Propietats de la quinoa:

La quinoa es pot considerar un “pseudocereal”, un gra semblant a d’altres cereals, però en realitat pertany a la família dels espinacs i la remolatxa. Procedeix de l’altiplà bolivià, on es cultiva entre 3.000 i 4.000 metres d’alçada. Les civilitzacions precolombines el veneraven com a gra sagrat, i en Quetxua quinoa vol dir “cereal mare”.

La quinoa és un aliment de gran interès nutricional pel seu extraordinari contingut en proteïna d’alt valor biològic, ja que proporciona tots els aminoàcids essencials.

Mentre que en la majoria dels cereals, el contingut en germen no sobrepassa l’1% del seu pes, la quinoa en conté un 30%, d’aquí que sigui tant rica en proteïnes.

La quinoa reial no conté gluten, per tant és molt recomanable per a persones amb celiaquia.

Font: Nútrim

Mongeta tendra amb tomàquet

La reina de les verdures! (Foto: Rofi, Flickr)

Ingredients (per a 4 persones): 500 g de mongeta tendra – 1 pot de tomàquet sofregit amb ceba , de 250 g (si no en teniu de fet) – 1 culleradeta de sucre – 1 rajoli d’oli – 1 pastilla de caldo de pollastre – 4 llesques de pa – oli d’oliva.

Una recepta elemental, molt fàcil, i que serveix per a “disfressar” una miqueta la mongeta tendra i que els reticents a aquesta verdura tan fantàstica puguin menjar-ne i fins i tot trobar-li la gràcia.  Me l’ha facilitada l’Ana (gràcies, nena ;-), que l’ha treta del diari Ara, i n’hem eliminat les marques que s’hi suggerien…

Renteu les mongetes sota el raig d’aigua de l’aixeta, traieu-ne les puntes i els fils laterals, si en ténen. Talleu-les a trossos d’uns 2 cm i coeu-les en una cassola amb aigua bullint amb una pastilla de caldo de pollastre. Deixeu-les coure durant 12 minuts (si les voleu més cruixents, resteu-li uns minutets), escorreu-les i reserveu-les.

Talleu les llesques de pa a daus i fregiu-los per tandes en una paella amb força oli d’oliva ben calent fins que estiguin cruixents. Escórreu-los sobre paper de cuina, per a absorbir l’oli que sobri.

Escalfeu el sofregit de tomàquet i ceba en una paella ampla o en una cassola de fons gruixut, amb una cullerada de sucre i un pessic de pastilla de caldo de pollastre. Afegiu-hi les mongetes i deixeu-ho coure tot junt durant 4 minuts més. Serviu les mongetes amb el sofregit i en el darrer moment abocar-hi els dauets de pa fregit.

Nosaltres per a transformar la recepta en un plat per a carmanyola el completariem amb un parell o tres de salsitxes, o una botifarra, i un ou ferrat. I uns quants cigrons cuits. També podeu posar-hi pel damunt trossets de pernil del país, i si no us convenç l’ou ferrat en un tàper, ratllar-hi un ou dur per sobre. I ja teniu una carmanyola més per a afegir a la llista, bàsica i saludable.

Arròs amb salsitxes i costella de porc

Si la carn és de qualitat la recepta sortirà més gustosa. Foto: Doc(q)man (Flickr)

Ingredients: 2 salsitxes per persona – 2 o 3 trossos de costella per persona – uns 50 g de daus de pernil salat (si és del bo, millor) – 1 llauna petita de pebrot vermell  escalivat- 1 llauneta de pèsols (o una tassa de pèsols congelats) – 3 tomàquets madurs – 1 ceba grossa – 3 grans d’all – caldo de verdures o aigua – 1 tasseta d’arròs per persona – sal i oli d’oliva

Pels fans dels arrossos, aquí teniu una nova recepta d’arròs fet a l’olla de pressió, aquesta vegada amb salsitxes i costella de porc. Un clàssic.  Gens difícil, i omplireu unes quantes carmanyoles (però no les congeléssiu pas, l’arròs congelat perd tota la gràcia!) .

En una paella, sofregiu la ceba tallada petita amb una mica d’oli. Quan sigui lleugerament rossa, afegiu-hi l’all talladet a làmines, i els trossets de pernil salat. Pocs minutets després, el tomàquet pelat i tallat a daus. Saleu-ho lleugerament. Un cop cuit, aparteu-ho del foc.

En una altra paella, o cassola, poseu a daurar a foc mitjà la costella de porc i les salsitxes tallades a trossos en un raig d’oli. Saleu una miqueta tota la carn. Quan siguin una mica torradetes per fora, traieu-les i ja podeu començar l’operació olla de pressió.

Mentres la carn és al foc, podeu anar preparant el pebrot vermell, tallant-lo a tiretes, i així ja el deixeu a punt per afegir després a l’arròs.

En una olla de pressió de 4-6 litres, poseu-hi un raig generós d’oli i l’arròs (hem calculat 1 tasseta de cafè per persona). Remeneu una miqueta durant un minutet escàs, i ja podeu abocar-hi la resta d’aliments: el sofregit, els pèsols, el pebrot tallat a tiretes, les salsitxes i la costella, i finalment, el caldo (calculeu 3 tassetes de cafè per cada tasseta d’arròs que hi hagueu posat). Ho remeneu una mica, i ja podeu tapar. A partir que doni voltes o comenci a sortir el vapor, heu de calcular 6 minuts de temps. Amb aquestes proporcions d’arròs i líquid en principi no us hauria de quedar caldós, però tampoc sec.

Veureu que surt un arròs molt gustós, i també de colors alegres a la vista. Això sí, recomanem que les salsitxes i la costella siguin de qualitat. I si feu servir caldo de verdures, millor. Si és així, en notareu la diferència.

I apa, bon profit!

Carxofes al forn farcides d’ou i pernil del país

Carxofa del Prat de Llobregat

Ingredients (per a 2 persones): 4 carxofes – 100 g d’encenalls de pernil del país – 2 porros – 2 ous durs – farina de galeta – 1/2 got de vi blanc – Oli d’oliva verge extra – sal – 1 grill d’all.

Aquesta és una recepta dels meus bons amics de l’Horta de Capolat (Berguedà).

Netegeu les carxofes i escapceu-les. Bulliu-les uns 15 minuts, i després traieu amb cura les carxofes i deixeu-les escórrer bé. Quan ja siguin fredes, buideu amb delicadesa la carn de les carxofes amb l’ajut d’una cullereta, i reserveu-la.

Peleu els dos ous durs, i talleu-los a trossets petits. Talleu les cebes també a trossos petits i saltegeu-les amb una mica d’oli. Quan ja sigui rossa, afegiu-hi el vi, i deixeu coure-la fins que es redueixi. Afegiu-hi els ous durs tallats, la carn de la carxofa i el pernil, i remeneu. Apagueu el foc, i escalfeu el forn a 220 graus.

Col·loqueu les carxofes buides en una safata del forn, ompliu-les amb el farcit que hem preparat, ratlleu el grill d’all, barregeu-lo amb la farina de galeta, i tireu-ne una mica per damunt de cada carxofa. Poseu-les al forn grill durant uns 40 minuts i… bon profit!!

La recepta us sortirà encara millor si la feu amb verdures i ous ecològics, com les de L’Horta de Capolat 😉

Nota: si en el moment de fer la recepta no disposeu de vi blanc, podeu substituir-lo, i seguim el suggeriment que fa una fidel i estupenda seguidora del bloc 😉 per un rajolí de conyac, i també quedarà molt bé.

Si voleu saber més coses sobre com triar i conservar les millors carxofes, us recomanem aquest enllaç de Mercats de Barcelona.