Amanida russa amb maonesa casolana

“Ensaladilla rusa” d’Esquetodos amb llicència CC BY-NC 2.0

(Ingredients per a 4 persones)

Per a l’amanida:

• 4 patates
• 3-4 pastanagues
• Mongeta tendra o pèsols que tinguem del dia abans
• Tonyina de llauna
• Olives negres
• Pebrot escalivat
• 2 ous bullits
• Optatiu: germinats d’alfals, anxoves o olives verdes farcides d’anxova, espàrrecs blancs en conserva…

Per a la maonesa:

• 1 ou
• Oli de girasol i l’oli de la tonyina
• Un rajolí de vinagre
• Una mica de sal
• Una mica de pebre
• Si es vol: una culleradeta de mostassa, una mica d’anet fresc picat.

Aquesta és una recepta que faig quan tinc uns quants pèsols o mongeta tendra sobrants d’un àpat anterior, per donar-los una nova vida, seguint la recepta de la Maria Nicolau, cuinera del restaurant El Ferrer de Tall (@MAlbercocs a les xarxes).

Som-hi!

Bullim durant uns 20 minuts les patates senceres amb pell perquè no s’inflin d’aigua i perdin gust. Fem el mateix amb les pastanagues netes i pelades durant el temps que necessitin, segons si les hem tallades a daus o deixades senceres.

Deixem refredar les verdures, les tallem a daus i les barregem amb els pèsols o la mongeta tendra i la resta d’ingredients.

Per fer la maonesa, en un pot alt posem els ingredients i els triturem amb el túrmix. Jo començo mantenint la batedora a velocitat mitjana però sense moure-la, ben quieta al fons del pot durant els primers 7-8 segons i un cop veig que l’oli i l’ou emulsionen ja la faig anar amunt i avall amb moviments regulars uns segons més fins que s’acaba de lligar la maonesa.

Sorbet de cava i llimona

Foto de Rudeworks (Flickr)

Ingredients per a 4-6 persones: 1 ampolla de cava brut de 75 ml – 1 kg de sorbet de llimona (com més bo sigui, més bo serà el resultat).

Una recepta ultraràpida de fer, perfecta per acabar un dinar o un sopar especialment greixós o abundant.

Poseu el sorbet en un recipient, afegiu-hi el cava (quantitat al gust, no cal que sigui l’ampolla sencera), passeu-ho per la trituradora i serviu-ho en vasets o en copes.

 

Ous durs amb salsa verda

 

Per a un gran dia com avui i després de molts mesos sense publicar cap apunt al blog, aquí teniu una recepta d’origen medieval que Jaume Fàbrega recull en el seu llibre La cuina del 1714. Història i receptes, amb pròleg de Jaume Sobrequés i publicat per Viena Edicions.

És una fórmula fàcil i rapidíssima de fer si ja teniu els ingredients. I perfectament portable en un tàper, no cal dir-ho! Jo en faré una versió lleugerament diferent (prescindeixo del trosset de gingebre que hi afegeix l’autor i trio la menta en lloc d’herba de Santa Maria, l’alternativa que proposa).

Ingredients: 4 ous durs – un manat de julivert – 50 g de molla de pa (millor si és una mica sec) – un manat de menta- 150 cc d’aigua – el suc de mitja llimona – canyella molta (i no “molta canyella”, eh! Ai ai ai, aquest diacrític que ens han suprimit…).

Només cal picar tots els ingredients en una batedora i afegir-hi l’aigua. En acabat, poseu-ho en un pot al foc i aneu remenant fins que arrenqui el bull. Apagueu el foc i escampeu la salsa damunt els ous durs.

L’autor diu que aquesta salsa també és molt bona amb peix (bullit, fregit o al forn).

Bon profit i bona Diada!

 

Crema de bolets de bosc amb ou escumat

Ingredients (per a 4 persones): 400 gr de rossinyols (també poden ser gírgoles o xiitake o fredolics, o una barreja de 20% camagrocs i 80% xampinyons) – 40 ml de vi blanc – 1 ceba dolça o de figueres– 1 dent d’all – 500 ml d’aigua) – 4 ous – 50 gr de pernil salat – oli d’oliva verge extra – oli de tòfona (optatiu) – cibulet (per decorar). (*)

Altre material: film transparent – 4 clips 

Recepta high level del xef Joan Gurguí! Taperable si es fa amb delicadesa 😉

Netegeu els bolets (mai sota l’aixeta, millor amb un drap humit). En una cassola amb dues cullerades soperes d’oli, daureu-hi la ceba ben picada i afegiu-hi l’all també picat. Un cop daurat, afegiu-hi els bolets trossejats, primerament a foc viu. Després, aboqueu-hi el mig got de vi, i deixeu que s’evapori. Afegiu-hi l’aigua i deixeu-ho coure durant un quart d’hora. Coleu-ho i reserveu-ne el brou.

Tritureu la barreja amb la batedora, i a mesura que ho aneu fent, afegiu-hi el brou fins que trobeu la textura adequada per a la crema. Corregiu de sal i pebre i reserveu-ho.

Enforneu el pernil damunt d’una reixa amb paper de forn a 160 graus fins que quedi cruixent (amb uns 10 minuts en tindreu prou) i reserveu-lo.

Amb l’ajut d’un got (l’ideal és que sigui baix i ample, tipus zurito), en un paper film amb un rajolí d’oli a la base poseu cada ou (rovell i clara) amb un pessic de sal, i lligueu-los fent-ne farcellets (els podeu tancar amb un clip, per exemple).

Poseu els farcellets en aigua bullint durant 3 minuts (si són ous XL necessitareu uns 10 o 15 segons més de temps). En acabat, els reservem.

Serviu la crema calenta amb l’ou escumat i el cruixent de pernil al capdamunt, i decoreu-ho amb un polsim de cibulet tallat ben petit.

Podeu congelar la crema. De fet, totes les cremes es poden congelar gairebé sempre, mentre no continguin patata ni crema de llet.

Versió encara més gurmet: Que el rajolí d’oli que poseu dins dels farcellets (o només en alguns) sigui oli de tòfona! Espectacular!!!

(*) Recepta apresa al taller de cuina de tardor de Joan Gurguí per a Xef Caprabo, l’any passat. Moltes gràcies per deixar-me-la publicar.

Truita de patates xips

Foto d’Oriol Lladó (Flickr)

Ingredients (per a dues persones): 3 ous – 1 bossa petita de patates xips – Oli d’oliva verge extra – sal.

Recepta que es fa en pocs minuts i sense necessitat de pelar patates! En una paella petita amb un raig d’oli ben calent hi passem les xips durant poc temps, menys d’un minut. Apartem la paella del foc. Aboquem les patates en un recipient amb l’ou batut, ho barregem tot sense afegir-hi sal (les patates xips ja en porten) i tornem a posar-ho a la paella. Fem la volta a la truita amb l’ajut d’un plat de la mateixa mida, deixem que es cogui una mica l’altra cara i ja està. Cadascú que busqui el seu punt de cocció preferit, més o menys cuita per dins, més o menys daurada per fora… Mmmm!

Jo prefereixo menjar-me-la immediatament, però si en sobra me la guardo per al tàper de l’endemà 😉

Apunt gurmet: si voleu unes bones patates xips, a Barcelona aneu a la Xurreria San Román (carrer Consell de Cent, 211), o bé trieu-les al supermercat seguint els consells que hem trobat en aquest article de Miguel A. Bargueño a El País “El que de debò us diu una bossa de patates (i no voleu saber)”.

Mesclum d’enciams amb formatge, nous, poma, figues i vinagreta de mel

Tàper de dilluns

Ingredients: Mesclum d’enciams – 1 poma golden – uns quants daus de formatge semicurat de vaca i ovella – 2 pastanagues – panses – nous – 4 o 5 figues dessecades .  Arròs, si voleu transformar l’amanida i fer-la més consistent.

Per a la vinagreta: 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de mostassa de dijon – 1/2 cullerada sopera de mel – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de postres de curri – un pessic de sal.

Una combinació més del milió d’amanides possibles. Només cal tallar a trossets la poma, el formatge i les figues, barrejar-ho amb arròs, si voleu, i llestos. Concretament n’hem fet servir la varietat bomba de Lo Nostre Arròs, del Delta de l’Ebre, descobert a la Fira Àpat (fira anual de productes alimentaris catalans de qualitat). Si entreu web de Lo Nostre Arròs, hi podeu trobar receptes amb arròs (arròs a banda, arròs negre, arròs melós amb llagostins, arròs de verdures, arròs amb llet…).

La vinagreta és un remake de la que faig per a l’amanida de llenties, carbassó i ametlles.

Apunt carmanyolaire: el tàper (recipient) el vaig trobar a la Fira Comarcal de Primavera de Campllong, és de silicona i un cop buit es plega i queda prim com una carpeta. Va molt bé!

Crema de carabassa i coriandre, amb formatge de cabra i pinyons torrats

Ingredients: 1 porro – mitja ceba – mitja carabassa mitjana (o 500 g de carabassa) – 1 carabassó – 1 culleradeta de coriandre sec mòlt (o al gust) – uns quants pinyons – formatge de cabra –  oli d’oliva verge extra – un pessic de sal – un polsim de pebre – aigua.
Renteu la mitja carbassa (amb la pell), traieu-ne les llavors, talleu–la a trossos i poseu-la a bullir en tres dits d’aigua, juntament amb el carabassó, també rentat, amb pell (o sense, com us agradi més) i tallat a daus. Tapeu la cassola. No perdeu el temps pelant la carabassa, quan estigui cuita, la pell gairebé caurà sola i us serà molt més fàcil treure-la.

Mentrestant, en una paella amb oli d’oliva verge extra, feu un sofregit amb el porro i la ceba tallats petits.

Un cop cuita la verdura, coleu-la i reserveu-ne el suc. Peleu la carabassa, poseu-la en el recipient on fareu la barreja, juntament amb el carabassó i una part de l’aigua.

Una vegada fet el sofregit (la ceba i el porro han de quedar cuits del tot i lleugerament daurats), afegiu-lo i passeu-ho tot per la batedora. Per triar el punt que preferiu (entre una crema i un puré hi ha més o menys líquid), aneu-hi afegint el brou de les verdures que heu guardat abans fins que aconseguiu la textura que vulgueu. Si us agrada més que tiri a puré, no hi afegiu tant de brou; si preferiu que quedi una crema, segurament hi haureu d’afegir tot el suc de les verdures.

Feta la barreja, afegiu-hi una culleradeta de coriandre sec mòlt o dues (al gust), la sal que considereu (comenceu per posar-ne poca i aneu rectificant), i acabeu de batre la crema.

Perquè no quedi una crema avorrida, un cop emplatada, col·loqueu-hi una o dues rodanxes de formatge de cabra al damunt i uns quants pinyons prèviament torrats en una paella sense oli.

No és que vulguem donar la culpa a les verdures, però si la carabassa és bona, us sortirà una crema de nassos!

Un dia que vam fer la crema vam posar-hi un formatge de cabra que literalment et transporta!, concretament el formatge de cabra de pasta tova i gras madurat de ramat propi, de la Formatgeria del Montseny (Can Gorgs). El títol ja ho diu tot!

També vam fer servir l’oli Or del Terme de la Cooperativa del Camp de Bovera, un oli prou bo que vaig descobrir a la Fira Àpat (de productes alimentaris catalans de qualitat) d’aquest any. Com que em van explicar molt bé com feien l’oli –“com si fos suc de taronja”, deia el promotor i alcalde de Bovera- i advertir d’algunes enganyifes que corren sobre els olis de marca blanca, em ve de gust dir on es pot trobar: si no sou de Les Garrigues i no podeu anar directament a la Cooperativa del Camp de Bovera (c. La Pobla, 5, Les Garrigues, Lleida), podeu visitar la pàgina web www.ordelterme.com, o anar al Mercat de la Concepció de Barcelona, on també en venen, o a qualsevol de les botigues de CoopMercat a Barcelona, o bé a la seva botiga en línia http://www.coopmercat.coop/.

Hummus de remolatxa

 

Ingredients (per a 2-3 persones): 220 g de cigrons cuits (equivalent a un pot petit) – 1/2 remolatxa cuita – 1/4 de gra d’all – 1 cullerada sopera d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de tahina – 2 cullerades soperes i mitja de suc de llimona – 1/4 de got d’aigua 1/2 culleradeta (mida cafè) de comí en pols – sal – cibulet i/o pipes de carbassa – Per a l’acompanyament: torradetes o crackers i crudités (pastanagues, api, cogombre, pebrot vermell…).

Renteu els cigrons sota el raig d’aigua freda de l’aixeta i escorreu-los. Poseu-los en un got de batre, juntament amb la remolatxa cuita rentada i tallada a daus. Afegiu-hi l’all, el comí, el suc de llimona, l’oli, la tahina, un polsim de sal i l’aigua (si us agrada que la textura sigui densa, reserveu una part de l’aigua per al final). Tritureu-ho tot fins que quedi cremós.

Corregiu de sal i ajusteu la textura amb l’aigua, si ho creieu necessari. Poseu l’hummus a la nevera abans de servir.

Acompanyeu-lo amb torradetes i les verdures crues que vulgueu tallades en forma de bastonets: pastanaga, cogombre, pebrot, api, etc., i decoreu- el plat amb una mica de cibulet picolat o unes pipes de carabassa torrades.

Aquesta és una recepta adaptada de Mesquemenjar (adaptada al meu gust) apresa al taller “Recuperem els llegums a l’estiu“,
organitzat al Centre Cívic El Sortidor del Poble Sec. Els ingredients són els mateixos que s’indicaven a la recepta original.

Gaspatxo de mongetes vermelles

Ingredients (per a 2 persones): 1/4 de kg de tomàquets madurs – 220 g de mongetes vermelles cuites (equivalents a un pot petit) –  1/4 de ceba tendra – 1/4 de pebrot vermell petit – 1/4 d’all – 1/2 got d’aigua freda – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra – 1 cullerada sopera de vinagre de poma – 1 culleradeta de coriandre en pols – Un polsim de sal – Un polsim de pebre – Uns quants brots d’alfals germinat.

Renteu, peleu i trossegeu els tomàquets, el pebrot, la ceba i una part de l’all. Incorporeu els ingredients en un pot i tritureu-los amb la batedora (el pot ha de ser prou gran perquè després hi haureu d’afegir la resta d’ingredients).

Renteu les mongetes vermelles cuites sota l’aigua de l’aixeta i escorreu-les. Afegiu-les al pot de batre. Incorporeu-hi també la meitat de l’aigua (o sigui, 1/4 de got), l’oli d’oliva verge extra, el vinagre de poma, el coriandre en pols, i un pessic de sal i de pebre. Torneu a triturar.

 

 

 

 

 

 

Tasteu el batut i decidiu si hi acabeu d’afegir més all i sal. Si trobeu que queda massa dens, afegiu-hi una mica més d’aigua freda (el quart de got que queda o més).

Per a ajudar a digerir millor els llegums, serviu el gaspatxo amb uns brots de germinats de llavors d’alfals. En aquesta publicació d’Ets el que menges trobareu més informació sobre les propietats d’aquests germinats.

Aquesta recepta és del taller “Recuperem els llegums a l’estiu!”, impartit per Mesquemenjar al Centre Cívic El Sortidor, en el marc del Cicle de Cultura i Gastronomia “A Taula!”.

Tabule macerat en llimona

Ingredients (per a 4 persones): 300 g de cus cus – 2 tomàquets de pera – 10 cirerols (tomàquets cherry) – una mica de cibulet (al gust) – 1 cogombre petit – 1 llimona espremuda – mig pebrot verd – mig pebrot vermell – un bon grapat de pinyons – unes quantes panses – julivert – unes quantes fulles de menta fresca – 15 olives negres – oli d’oliva verge extra – sal – aigua.

 

Aboqueu el suc d’una llimona espremuda (la recepta original és amb el suc de dues llimones) en un recipient amb el cuscús i barregeu-ho. Deixeu-ho reposar a la nevera.

Mentrestant, trossegeu totes les verdures, aproximadament a la mateixa mida, com més petites millor. Després barregeu-les i afegiu-hi les panses, unes 4-6 fulles de menta trinxada i torneu-ho a barrejar.

 

                      

 

Poseu un pot al foc amb 300 ml d’aigua. Quan estigui ben calenta (abans que bulli), afegiu-la al cuscús i deixeu-ho reposar tapat durant 5 minuts. Mentrestant, torreu els pinyons en una paella sense oli. Els aneu girant perquè agafin color torrat de les dues bandes i en menys de 5 minuts estaran a punt.

Destapeu i remeneu el cuscús. Si veieu que no ha quedat cuit al dente, afegiu-hi una mica més d’aigua.  En principi cal la mateixa quantitat d’aigua i cuscús perquè quedi cuit. Deixeu-lo refredar i després ja podeu unir tots els ingredients en un bol, amb un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre al gust. Barregeu-ho bé tot i deixeu-ho refredar a la nevera.

Aquest plat admet moltes combinacions, especialment per a la típica cuina d’aprofitament: ceba, enciam, altres fruites seques…

També queda boníssim afegint-hi uns esquitxos d’oli d’oliva a l’alfàbrega. Concretament, jo he utilitzat un oli d’oliva verge extra aromatitzat  l’alfàbrega de Vom FASS Barcelona, una joia de botiga per a gourmets i sibarites on t’assessoren molt bé en olis, vinagres, licors i altres especialitats).

Per acabar, dono especialment les gràcies a l’Eva, amiga, correcamins, mestra i bloguera, que s’ha deixat pispar la recepta 😉