La samfaina salvavides

La ceba i el pebrot, el primer que cal posar a coure.
La Samfaina, quin gran invent i com ens soluciona la vida als qui ens hem de preparar la carmanyola! Hem considerat elemental incloure-la com a recepta, perquè ens permet acompanyar una carn arrebossada, la botifarra, o complementar l’arròs blanc o la pasta bullida que ens ha sobrat o que hem cuinat en grans quantitats per a fer tàpers; o fins i tot per acompanyar bacallà, o qualsevol peix, o tota mena de verdures bullides o llegums. La samfaina queda bé amb quasi tot!

 

 

 

Ens hem guiat per la recepta del llibre de Josep Lladonosa, “El gran llibre de la cuina catalana” (Editorial Empúries, edició especial per a “El Punt”). Us indiquem els ingredients i les quantitats que es citen, però aquesta vegada he optat per excloure les esbargínies –perquè no en tenia en aquell moment-, i per reduir la quantitat d’oli, i n’he utilitzat només unes 6 cullerades– el receptari parla de 2 decilitres (o 200 ml, el que equivaldria aproximadament a una tassa plena).

Ingredients de la recepta original: 3 cebes – 1 pebrot vermell – 2 pebrots verds – 5 tomàquets madurs – 2 esbargínies – 4 alls grans – 2 decilitres d’oli verge d’oliva – sal.

Poseu l’oli en una cassola i afegiu-hi la ceba tallada a tires no gaire fines, i els pebrots tallats a tires una mica més amples, com si fóssin rectangles allargats. Deixeu-ho coure tot junt a foc baix (però no al mínim) fins que comenci a quedar cuit. En aquest punt, afegiu-hi els alls laminats finament amb un ganivet. Quan s’enrosseixin els alls, afegiu-hi el tomàquet cru, pelat i tallat a daus petits.

Deixeu que es vagi coent i aneu-ho remenant sovint; si ja no queda aigua del tomàquet i les verdures encara no són cuites, aboqueu-hi una llossada d’aigua (equival a un cullerot d’aigua), i deixeu que es vagi consumint. No convé mullar amb més aigua fins que tot estigui ben cuit. 10 minuts abans de retirar-ho del foc, afegiu-hi l’esbargínia, mig pelada (ja que la pela amargueja), tallada a trossos més o menys com el pebrot i fregida en oli a part, sense enfarinar.

Deixeu-ho coure tot junt els últims 10 minuts i tasteu-ho de sal.

Més coses sobre la samfaina:

• També coneguda amb altres noms, segons la zona geogràfica: sanfaina, xamfaina, xanfaina, mullador, pebrereta o tomacat.

• Origen de la samfaina

• També us recomanem el següent enllaç: “Pebrot: com aconseguir-ne els millors exemplars “

Altres entrades amb samfaina: Receptes amb samfaina, Conill a la catalana (amb samfaina)

Font: Josep Lladonosa i Giró. El gran llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, Barcelona. 1991.